La diputada provincial del BLOC es pregunta « quina classe de control du la Conselleria d’Educació sobre les obres que encomana, si és que en du algun, quan poden produir-se fets tan lamentables com aquest”

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat d’”inadmissible el que ocorre a l’IES Politècnic de Castelló, un centre que va ser completament remodelat fa menys de deu anys, però en el qual contínuament apareixen problemes de construcció que impossibiliten el correcte desenvolupament de la seua tasca educativa. Em pregunte com és possible que apareguen esquerdes en la biblioteca del centre remodelat, perquè aquesta no suporta el pes dels llibres. Quina ment privilegiada va dissenyar una biblioteca que no podria suportar el pes dels objectes que se suposa que s’hi han d’alotjar? I no és aquest l’únic problema estructural que pateix l’edifici, que ha hagut de suportar filtracions d’aigua i encara més esquerdes en els tallers de formació professional. La Conselleria, pel que sembla, es vol cubrir les esquenes assegurant que encara no ha signat la recepció d’obres, per més que faça 10 anys del seu acabament, i afirmant que no la signarà mentre aquests problemes no estiguen subsanats, però això no els arregla res als professors i alumnes que han de patir diàriament uns desperfectes que interfereixen de manera greu la seua activitat acadèmica”.

Molés s’ha preguntat “quin control exerceix la Conselleria, si és que n’exerceix algun, sobre l’activitat de les empreses que contracta per a dur a terme les obres dels centres educatius, i com és possible que fets tan greus com aquests passen desapercebuts durant anys i la Conselleria no actue en conseqüència davant d’uns incompliments tan evidents de les condicions de la contracta. Una vegada més, topem amb el desinterés evident de la Conselleria d’Educació i del conseller que està al front d’aquest departament pel sistema d’educació públic; des del BLOC ho considerem intolerable i li exigim una actuació ràpida i enèrgica per tal de posar fi d’una vegada a totes aquestes deficiències que presenta el centre reformat, i que exigisca amb fermesa a l’empresa constructora les responsabilitats pertinents i la ràpida correcció de totes aquestes errades”.

.

El Circuit Valencià de Teatre i Dansa, és un projecte amb 25 anys d’història i en el que participem 63 municipis valencians i Teatres de la Generalitat Valenciana, projecte que fins ara ha estat un pilar fonamental de l’exhibició regular i professional de teatre i dansa en la nostra comunitat autònoma.

Al llarg d’aquestos 25 anys la Generalitat Valenciana a través de Teatres ha finançat directament el 50% de l’obra contractada pels ajuntaments, un sistema que ha impulsat la producció artística de les companyies valencianes a les que contractem a través del Circuit Valencià de Teatre i Dansa.

Mitjançant una circular d’un tècnic, cosa que no pareix el conducte més idoni, se’ns informa que la partida pressupostària que Teatres de la Generalitat destina al Circuit passa del capítol II al IV amb la qual cosa els ajuntament hauríem de presentar-nos a una convocatòria de subvencions, encara no aprovada, i a més ens indiquen que els ajuntaments que hagen contractat -fins i tot realitzat- actuacions en 2010 amb càrrec a la fitxa hauran de signar amb la companyia un annex al contracte assumint ara el Consistori el 100% del catxé.

Aquesta decisió unilateral de la Generalitat Valenciana fa perillar les programacions d’enguany i, de fet, implica la desaparició efectiva del Circuit, un projecte que va més enllà del que seria una simple borsa de subvencions.

No se poden acceptar unes decisions d’aquest tipus preses de manera unilateral que dificulten les ajudes a la cultura valenciana així com la forma de comunicar-ho.

Cal una immediata rectificació d’aquesta mesura així com el manteniment del 50% del catxe de les companyies per tant de la generalitat, tenint en compte que per a 2010 ja es troba elaborada i en alguns casos fins i tot   tancada la programació cultural de la majoria dels nostres  municipis

Recorda que «la planta de tractament i compostatge hauria d’haver estat acabada l’any 2004, segons preveia  el Pla Zonal de Residus de la Zona I, del 2001, i som al 2010 i la qüestió continua encallada, i complicant-se cada dia que passa»

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat d’”inacceptable” el fet que “l’any 2010 encara no estiguen no ja acabades, sinó ni tan sols començades, les plantes de tractament de residus que el Pla Zonal de l’any 2001, fa per tant nou anys, preveia que estigueren ja en servei el 2004. Des del BLOC hem denunciat repetidament aquest fet, i així per exemple ara fa dos anys, el 8 de febrer de 2008, vaig presentar una moció en aquest sentit al Ple de la Diputació, una moció que, com és habitual en ell, el grup majoritari del PP va tombar quasi sense ni mirar-la, només perquè entenia que atacava una Conselleria del seu partit. Mentrestant, la situació s’ha anat agreujant cada dia que passava, fins que finalment ens trobem que a Alacant ja no volen fer-se càrrec, com era lògic d’esperar, de més residus provinents de la Zona I, és a dir, de les terres castellonenques, i comencem a no tindre clar, diga el que diga el conseller Cotino, on podrem dur els nostres residus, mentre les plantes que s’havien de construir ací continuen dormint “la son dels justos”.

Molés ha criticat “la despreocupació enorme que ha mostrat el PP durant tots aquests anys pel tema, anant improvisant sol.lucions del dia a dia, però sense  afrontar mai seriosament el problema, amb projectes localitzats en llocs absurds, que després s’han de canviar, com ha estar el cas de Cervera, o amb problemes derivats de la “reserva de sol” per al seu estimadíssim projecte de transvasament de l’Ebre, que continuen avui obstaculitzant l’ús del solar previst a la Vall. Per això pensem que cal exigir responsabilitats, a la Conselleria per inacció i a l’equip de govern de la Diputació per despreocupació, i demanar-los enèrgicament que afronten d’una vegada el problema, i que no es limiten a llançar cortines de fum, com ara Cotino afirmant que duran a Algímia els residus; tot menys accelerar d’una vegada el procés encallat a causa de la seua irresponsabilitat”.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Donat que el govern valencià ha encetat el projecte de una nova llei per a l a ordenació i gestió de la funció publica valenciana, que es el tex legal on es regula el coneixement del valencià com a requisit per accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana. La Intersindical Valenciana ha elaborat el següent manifest:

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L’ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l’any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d’una nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d’aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s’han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en l’administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l’ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

S´ACORDA

Primer. Donar suport al Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes que reclama la seua incorporació en la futura Llei de Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Segon. Enviar còpia de l’acord al President de la Generalitat Valenciana, a la Presidenta de les Corts Valencianes, a la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, als mitjans de comunicació i a “Si al Valencià” (c/Sant Ferran, 12. 46001-València).

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat, en relació al nomenament d’Alejandro Amposta com a nou director territorial d’Educació, que  “el nou delegat arriba en un moment particulament difícil per a l’ensenyament públic a les nostres comarques, caracteritzat per problemes que es fan eterns, com la proliferació de barracons en moltes escoles, per conflictes continuats amb pares i mares i amb els sindicats del sector en molts aspectes, entre els quals recentment l’inaceptable intent de tancar una llarga llista d’aules rurals, i per temes tant urgents i d’actualitat com l’inadmissible no funcionament de la calefacció de diferents centres escolars justament en els dies de fred intents que estem travessant. De manera que hi ha temes urgents com aquest, que no poden esperar ni tan sols els cent dies de gràcia que se suposa que ha de tenir un nou càrrec”.

Molés ha dit que “per això li demanem al senyor Amposta que es fique des del primer moment mans a l’obra, per mirar de resoldre almenys les més urgents d’aquestes qüestions, i desitgem que la seua actuació es caracteritze per una actitud més dialogant i consensuada que no la que van mantenir els seus predecessors; i, en aquest sentit, compartim amb els sindicats les reticències que han mostrat davant de la presència d’una persona tan conflictiva com l’anterior delegat territorial Francisco Baila, en el Consell Escolar Valencià, i encara més amb la previsible voluntat del conseller Font de Mora de postular-lo per a president d’aquest organisme”.

La diputada provincial del BLOC ha assegurat que «Fabra ha gastat pels descosits en projectes sense sentit i en satisfer generosament estòmacs agraïts»

Castelló de la Plana, 12 de gener de 2010

            La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, s’ha referit als elevats nivells d’endeutament de la Diputació de Castelló, asegurant que “el problema no és tant l’elevat nivell d’endeutament de la Diputació, que ho és, sinó sobretot en què s’han gastat els diners que han generat eixe fort deute. Des del BLOC no ens preocuparia tant el tema si el deute l’hagueren originat inversions realment útils per a les poblacions i els ciutadans, però sí que ens preocupa, i molt, la part tant important que ha anat destinada a despeses improductives, a projectes sense sentit, que després han acabat en no res, i en nodrir generosament estòmacs agraïts, com una manera molt electoralista però molt poc ètica de lligar fidelitats i, amb elles, aconseguir vots. La nostra oposició i el nostre vot negatiu no ha anat tant per les quantitats que s’han pressupostat, sinó pel destí que s’ha donat a eixes quantitats”.

            Molés ha declarat que “segons ho veiem des del BLOC, la finalitat quasi exclusiva de les actuals diputacions ha de ser complementar l’actuació dels ajuntaments, sobretot dels municipis més menuts i impossibilitats per la seua població i pressupost de dur a terme grans projectes que els superen; però, en la concepció de Carlos Fabra, la Diputació ha de ser un contrapoder provincial, no només de cara a l’estat, sobretot quan aquest no és del seu mateix partit, sinó fins i tot de cara a la Generalitat, encara que aquesta estiga en mans de la seua mateixa formació, o justament per això; l’ens provincial, sempre segons ho veu ell, ha de servir per a consolidar el seu poder i la seua influència personal sobre totes les poblacions,  per a que el seu domini dins del PP castellonenc continue incontestat i, al mateix temps, utilitzar els recursos de la institució per a “premiar els bons i castigar els roïns”, afavorint descaradament les poblacions amb govern municipal del PP, i per tant “fabrista”, i marginant els que han “comés el delicte” de no votar majoritàriament la seua formació. I eixa concepció tan “sui generis” de la Diputació és la que ens ha dut als actuals, i preocupants, nivells d’endeutament”.

           La diputada del BLOC diu també que «voler desplaçar fins a Castelló els alumnes d’ESO de Borriol, una població en clara expansió demogràfica, no té cap ni peus,  i des del BLOC proposarem que l’ajuntament d’aquesta població mostre la seua oposició».

            La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha mostrat “la nostra total oposició a l’aplicació de criteris estrictament demogràfics i economicistes a l’hora de decidir el manteniment o no de les aules escolars de les zones rurals i amb escassa població. Des del BLOC sempre hem defensat que la supressió de possibilitats escolars en una població de l’interior és sovint la puntilla final per a la mort d’aquesta població, i que, abans de prendre una decisisó tan dràstica, cal esgotar totes les possibilitats alternatives, utilitzant un concepte com és el de la “discriminació positiva”, és a dir, flexibilitzant molt les condicions exigides de nombre d’alumnat necessari per al seu manteniment; hem de primar en tots els sentits les poblacions menudes, per compensar els seus habitants de tantes carències com pateixen, i una d’elles ha de ser el manteniment dels llocs escolars. En aquest sentit, presentaré una moció al Ple de la Diputació, per a que la institució com a tal, com a “ajuntament d’ajuntaments”, es posicione en contra d’aquesta proposta de supressió i li exigisca a la Conselleria que adopte criteris de discriminació positiva en relació a les aules d’aquestes poblacions”.

           Molés ha dit que, “un cas a banda, encara més escandalós, el constituix l’intent de suprimir l’ESO a Borriol i de voler enviar els seus alumnes a Castelló. Ací estem parlant ja d’una població d’un tamany considerable i que es troba en ple procés de creixement demogràfic, per la qual cosa el que seria més lògic seria dur endavant un institut en la mateixa població, on l’alumnat d’ESO puguera cursar amb normalitat els seus estudis, en comptes d’obligar-los a desplaçar-se cada dia fins a Castelló. De fet, el repartiment de centres on cursar ESO per les diferents poblacions de les nostres comarques sembla respondre més, molt sovint, a criteris polítics que no geogràfics, premiant els pobles on el PP, i alguns dels seus barons, controlen l’ajuntament, i castigant aquells altres que no han escollit el partit del govern autonòmic per a que administre l’ajuntament; i, en el cas de Borriol, ens preguntem si la decisió de desplaçar l’alumnat respon a les darreres ciircumstàncies que s’hi han viscut, i que han comportat la pèrdua de la majoria per part del seu alcalde del PP. Siga com siga, els nostres companys del BLOC de Borriol presentaran una moció al Ple municipal per a que aquest s’opose a l’intent de desplaçament de l’alumnat, i exigisca un centre d’ESO a la població”.

Des del BLOC de la Diputació volem felicitar-vos l’any nou, esperem que aquest que comencem siga molt millor que el passat, i tinguem moltes alegries i força per al 2011.

Maria Gràcia Molés
Diputada del BLOC

Avui, l’equip de govern porta a aprovació els pressuposts de l’any 2010, però abans d’entrar en l’assumpte en qüestió, m’agradaria incidir en algunes qüestions per refrescar la memòria dels ací presents.
Hem passat una època de bonança econòmica, liderant aquesta província el creixement econòmic amb les exportacions de taulell, moble, etc; amb la menor taxa de desocupació i altres factors que havien fet d’aquestes comarques un lloc ideal per viure amb una qualitat de vida excel•lent. Durant aquest període aquesta casa, ha anat des balafiant diners i endeutant-se cada cop més fins a l’actualitat.
Avui dia, s’ ha invertit la balança, sense que el govern de l’Estat i la Generalitat Valenciana hagen fet res per evitar-ho. Portem un ritme esfereïdor tant d’atur per empreses que tanquen la porta com per la contenció del consum per part dels ciutadans.
L’anterior pressupost de la Diputació, es va arribar al límit de l’endeutament permès per llei, i per això es va realitzar el pla econòmic financer, que pareix que estiga complint-se.
Ara bé, repassant el pressupost de l’any 2010 amb les observacions que realitza Intervenció sobre la baixada d’ingressos que percebrem aquest any per els imposts d’IRPF i IVA, que descendeixen un 20 % i un 24% respectivament, és a dir 2.500.000 €, més els 11.000.000 € de la participació del fons complementari de finançament, per això crec que estem davant una situació molt difícil, per aquesta casa i per la província de Castelló.
A part de les baixades de l’Estat, la Generalitat Valenciana ha disminuït un 37% les transferències de capital situant-se de 14.655.000 € a 9.219.000; i un 12 % les transferències corrents situant-se de 9.240.456 € a 8.137.886 €.
Tot això ens deixa en una tessitura molt delicada, ja que es veuen afectades partides de despeses tant importants com transferències corrents a entitats locals (10%, 4 milions d’euros) o a entitats privades sense ànim de lucre un (3,95 %, o 218.000 euros) , també afecta a la partida de despeses d’inversió un 33 % o vora un 50 % a les transferències de capital a organitzacions sense ànim de lucre.
I segurament l’actual situació obligaria a la Diputació a endeutar-se més encara si cap, però la poca previsió de l’equip de govern en època de solvència econòmica, ens deixa amb que encara estem pagant préstecs d’inversions de l’any 2000, i el deute actual ja supera els 95.000.000 €, i en aquesta tessitura vostès el que han fet per a mi és el menys convenient, que és minvar les inversions i ajudes a les entitats locals en un moment en que aquestes necessiten més ajuda que mai. Des del BLOC creiem que en temps de crisi, les administracions han de ser valentes, cal reactivar l’economia. Però clar, amb aquests comptes que arrastrem de períodes anteriors i amb aquest poca capacitat d’endeutament, molt poca cosa es pot fer, per no dir res (una mala previsió per part seua) Perquè finançar obres ja compromeses, inclòs abans de l’actual situació econòmica, no són mesures ni per reactivar l’economia simplement son pedaços, dels quals ja estem acostumats a aquesta casa.
També continuen finançant convenis amb ajuntaments fora dels plans provincials (que cal mirar quins son els criteris) altra cosa que en més d’una ocasió li hem dit que no ens pareix correcte. Si els plans de la Diputació són positius és per que van per necessitats dels pobles i no van per campanyes de frontó per a tots.
D’altra banda ens han demostrat, d’anys anteriors, que aquest pressupost no se’l creuen ni vostés, quan els modificats de crèdit van i venen durant tot l’exercici econòmic acompanyats de rastreres de factures extrajudicials.
Per tot això, el meu vot serà negatiu perquè no son uns pressuposts que necessita la nostra província i perquè les coses no s’han fet bé quan nedàvem en l’abundància i ara ens segueixen voler encolomar amb aquest sobrefinançament que no aporta a penes cap inversió més de les que tenien ja compromeses d’altres exercicis o les que s’anaven a executar ja en aquest període.

MOCIÓ PRODUCTES AGRÍCOLES 

 ESTRANGERS

Davant de l’anunci de permetre la lliure entrada de productes agrícoles estrangers que poden perjudicar en general a l’agricultura de l’Estat, i en especial, la del nostre territori, el BLOC de la Diputació es veu obligat a sol•licitar a les autoritats estatals i europees que exigisquen als productes importats des de tercers països, les mateixes condicions de producció i garanties socials, així com clàusules sobre condicions laborals, socials o mediambientals, que als productes comunitaris.

És injust i incoherent que als productors europeus, entre els que es troben els professionals de la nostra autonomia, se’ls exigisca el compliment d’una sèrie de normes europees, cada vegada més estrictes des del punt de vista de qualitat així com mediambientals (per exemple, l’eliminació dels fitosanitaris per a ús agrícola), i en canvi als productes procedents de tercers països que entren en el mercat europeu no se’ls exigisquen les mateixes condicions. Cal recordar que el compliment d’estos mínims de qualitat suposa un increment en els costos de producció, i per tant la competitivitat és molt més complicada.

En la pràctica, esta situació suposa una competència deslleial entre els productes europeus i els procedents de tercers països, com El Marroc, després de la supressió de les barreres als productes hortofrutícoles procedents d’este país magrebí cap a la Unió Europea, ja que els productes valencians i europeus competixen en condicions desiguals al tindre que complir amb tots els requisits i clàusules, mentres que els procedents de països no comunitaris no els complixen.

Atès que el nou acord amb El Marroc, apunta a una caiguda generalitzada dels preus de productes hortofrutícoles, la qual cosa agreujarà la ja complicada situació per la qual travessa el nostre sector citrícola, a causa de la impossibilitat de competir en igualtat de condicions amb els productes precedents de tercers països. Açò al seu torn implicarà un augment de la desocupació en el món agrari i de l’abandó de les explotacions agràries.

S’ACORDA

1.- La Diputació, conscient de la importància que l’agricultura té per a les nostres comarques, insta a incloure clàusules sobre condicions laborals i socials en els acords comercials entre la UE i els països no comunitaris, amb l’objectiu que no es comercie amb països on els treballadors no tenen reconegudes unes mínimes i dignes condicions laborals i socials, ja que en cas contrari comportaria a ser còmplices en el manteniment d’un sistema on els treballadors estan completament desprotegits.

2.- Sol•licitar a la Unió Europea i el govern espanyol, que aplique als productes estrangers els màxims i més exigents controls fitosanitaris.

3.- Exigir un canvi en la política europea agrícola perquè es done suport als llauradors, front a les grans superfícies subvencionades i les pràctiques de la gran distribució alimentària.

4.- Exigir al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que faça una política a Europa que recolze més el camp Valencià.

5.- Exigir a la Conselleria d’Agricultura que defense el camp Valencià i reclamen el que per dret li pertoca.

6.- Donar trasllat del present acord a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats, així com al Parlament Europeu i a la Comissió competent, al Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí i a la Conselleria d’Agricultura.

MOCIÓ FSMCV

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ha denunciat davant la Generalitat el retall per part d’aquesta dels pressuposts de dita organització en un 20 per cent i l’incompliment dels seus convenis anuals amb l’IVM.

Aquest retall econòmic suposa la paralització d’un col•lectiu molt important de la nostra societat civil, amb el següent perjudici que suposa en el desenvolupament socio-econòmic i cultural de totes les Societats Musicals.

La Federació amb més de quaranta anys d’existència, eixegiex la posada en marxa dels compromisos de l’acord marc, entre ells, el programa de construcció i remodelació de les seues socials de les Societats Musicals, valorat en 1,500,000 euros.

La Federació de Societats Musicals agrupa a 524 societats, 200.000 socis, 40,000 músics i 60.000 alumnes, que es veuen afectats per aquests retall. Segons la FSMCV, tant el conveni de suport i funcionament com el de concerts d’intercanvis entre Societats Musicals s’han vist rebaixats de partida l’any 2009 en un 10% i les previsions són que, disminuïsquen un 30% més. Mentres que durant l’any 2008, es va cobrar un 20% menys d’allò signat, aquest retall podria arribar a un 40 aquest any.

La FSMCV ha denunciat l’incompliment de la majoria de l’acord signat en 2005 amb la Generalitat. És el cas de la plataforma tecnològica de la Federació, valorada en 101.900 euros, i la cessió d’una seu definitiva de la Federació.

Amés del retall d’ajudes a les Escoles de Música és una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els últims exercicis. Així, la dotació de l’any 2009 cobrix tant sols el 27,3 de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16 per cent.

Amb aquesta actitud la Generalitat Valenciana obvia cada vegada més una de les tradicions més arrelades a la nostra societat des de segles. I és per això que la Generalitat ha d’oferir solucions en cop de retallades pressupostàries des de 2005.

S’ACORDA

1.- Instar a la Generalitat a que complisca els acords i convenis signats amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

2.- Instar a la Conselleria de Cultura i Ciència a que complisca els acords i convenis signats amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

3.- Instar a l’Institut Valencià de la Música al compliment dels convenis anuals signats amb la Federació.

4.- Instar a la Generalitat a que pose en marxa, entre d’altres el programa de construcció i remodelació de seus socials de les Societats Musicals.

5.- Instar ala Generalitat Valenciana a que no retalle econòmicament, com així està succeint amb la majoria de convenis subscrits amb les Societats Musicals.

6.- Instar a la Generalitat a que complisca la Llei Valenciana de la Música.

7.- Que dita moció siga remesa al President de la Generalitat Valenciana, a les Corts, a la Conselleria de Cultura, a l’Institut Valencià de la Música i al President de la FSMCV