PREC TORRE DEL REI

La Torre del Rei d’Orpesa és propietat de la Diputació segons l’inventari amb número 1.1.000050.

La LLEI 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159].
En el seu article 32. Règim de visites, diu:

1. Per a fer possible l’adequat coneixement i difusió pública dels béns del patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns immobles declarats d’interès cultural hauran de facilitar la visita pública d’aquests, almenys, durant cinc dies al mes, en dies i horari predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en mitjans de comunicació com en centres d’informació turística i cultural.
El règim de visites que s’establisca haurà de garantir degudament el respecte al dret a la intimitat personal i familiar.

La gestió de les visites depèn de l’Ajuntament i a la pàgina web municipal d’Orpesa, informa que l’any passat la Torre del Rei va poder ser visitada en el període inclós entre el mes de juny i el mes de setembre i el que és més sorprenent, que la Torre del Rei enguany serà igualment inaccessible el conjunt de l’any perquè es repetirà aquest període limitat de visites.

Per tant preguem que la Diputació de Castelló s’adrece a l’Ajuntament d’Orpesa, en qualitat de concessionari de la Torre del Rei d’Orpesa, a fi que l’Ajuntament d’Orpesa adapte a la legalitat vigent el règim i temporalització de les visites a l’esmentat monument cultural i arquitectònic.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, proposarà al Ple de la Diputació que aprove “traslladar a la Conselleria d’Educació la petició per tal que derrogue la proposta de Reglament orgànic i funcional de les Escoles Oficials d‘Idiomes, així com l’Ordre per la qual es regula l’avaluació i promoció de l’ensenyament de règim especial al País Valencià.”. Segons diu Molés, “els últims canvis que es plantegen des de la Conselleria d’Educació poden fer que finalment les EOI desapareguen tal com les hem conegudes fins ara, ja que es pretén fer complir un nou reglament d’organització funcional que afectarà de manera clara les ràtios. Hi ha un intent d’imposar una nova normativa que restringirà el nombre d’alumnes per grup, de manera que idiomes menys demandats (com ara el valencià, el portuguès, el francès o el xinès) queden exclosos i siga gairebé impossible continuar la formació d’aquestes llengües”.

La diputada del BLOC assegura que “les EOI fa temps que reclamen formalment la creació de nous centres i no de simples aularis, allà on els criteris de població i la demanda així ho possibiliten (com ara Vila-real, Benicarló o Vinaròs), l’oferta d’ensenyament públic i reglat dels nivells C (nivells superiors d’idiomes reconeguts per la Unió Europea i que a hores d’ara es troba solament en l’ensenyament privat), la convocatòria de setembre per a les proves de certificació, la recuperació de les notes numèriques en la qualificació final i l’homologació dels certificats de les EOI per al seu reconeixement internacional. Són reivindicacions aquestes molt demanades pel professorat i l’alumnat, de manera que Conselleria les hauria d’atendren i la Diputació pressionar per a que així ho fera”.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat que “per a superar la situació generalitzada de crisi econòmica, tant el govern de l’Estat com l’Autonòmic parlen d’inversió en innovació, de nous models econòmics sostenibles, plens de frases ampul·loses que no es concreten, es pensa en inversions i infraestructures, es destaca la impossibilitat de continuar mantenint el model basat en la construcció i el sector immobiliari, i mentrestant es deixa de costat la indústria, l’energia i el turisme. Però cap recepta arriba als ajuntaments en forma de mesures oportunes i adequades a la urgent necessitat actual, més enllà de plans d’inversió i de sanejament d’estil puntual i limitat en el temps. No obstant això els Ajuntaments, a causa de la seua proximitat als problemes reals i a les necessitats de la societat, no poden fer marxa enrere excepte per a estrènyer-se el cinturó, i no han d’abandonar per tant la seua sensibilitat per la protecció de la naturalesa, de l’entorn urbà i dels mitjans naturals, que conformen avui en dia un nucli d’interés i un bé a protegir i cuidar. La sensibilitat social cap als temes mediambientals obliga les administracions a ser molt escrupoloses en l’ús i adequació dels seus plans de creixement, perquè així ho reclamen els ciutadans”.

Segons Molés, “quan tot sembla vindre’s abaix i les idees per a eixir endavant pateixen un estancament, és quan més hem de tornar la mirada cap al medi ambient i les seues possibilitats de millorar la qualitat de vida dels veïns, aportant riquesa i benestar. D’esta crisi hem aprés que els creixements desbocats i sense control d’estos últims cinc anys no condueixen enlloc, i que el que aporta confiança i estabilitat és la inversió destinada a millorar la qualitat de vida, dins dels paràmetres que cada societat valora com a propis. Per això es fa ara més important que mai portar a primera plana el Conveni Europeu del Paisatge, que el Consell d’Europa va aprovar a la ciutat de Florència, el 20 d’octubre del 2000, i va ser ratificat per Espanya el 6 de novembre del 2007; perquè este Conveni suposa l’entrada en el nostre dret de la norma més ambiciosa en matèria de protecció, ordenació i gestió de la riquesa paisatgística a nivell europeu. Per això volem que la Diputació inste el Govern espanyol i el Consell a posar en marxa una legislació que desenvolupe el Conveni Europeu del Paisatge amb caràcter unitari, i atorgue a les autoritats locals els mitjans econòmics i tècnics per a cobrir els objectius de qualitat paisatgística, sensibilització respecte del seu valor i la seua transformació, formació d’especialistes i elaboració de programes pluridisciplinaris per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge”.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “és molt lamentable que tots estiguem d’acord en el fet que agilitzar els pagaments de les administracions a contractistes i proveidors seria un element clau per a ajudar les empreses a afrontar la crisi, però que després ningú no faça res per a resoldre aquest problema. Estem davant d’una bola de neu cada vegada més grossa, generada per aquests llargs retards, que va arrossegant cada vegada més empreses, i per tant també més llocs de treball, víctimes alhora de la imprevisió, la incompetència i la inèrcia burocràtica que els polítics que són al capdavant d’aquestes administracions no saben o no volen fer res per a impedir. De vegades, certament, no hi ha diners en aquell moment per pagar determinades actuacions, però la major part de les vegades aquesta lentitud i aquests retards injustificables són més fruit d’una desídia ja històrica, que fa que els documents i les signatures necessàries per a efectuar un pagament s’eternitzen entre despatx i despatx, enmig de la lògica creixent irritació de l’empresari que ha rebut l’encàrrec i que sap que cobrarà, se suposa que les administracions no fan fallida, però que no sap quan ho farà, i a ell els seus propis proveidors l’apreten diàriament. I aquesta lentitud i aquesta incompetència, que sempre són font de problemes de tota mena, s’agreugen ara, en temps de crisi, amb el crèdit bancari restringit, fins poder arribar a significar el sí o el no del manteniment d’una empresa.”

Molés ha assegurat que “no està escrit en cap lloc que aquests retards siguen obligats i inevitables. I, de fet, quan algun dirigent polític té un interés especial en agilitzar un pagament determinat, per les raons que siga, sempre troba la manera d’aconseguir que el pagament en qüestió es faça dins d’un termini raonable. I bé, el que demanem des del BLOC és que aquest “termini raonable” siga aplicat no a casos especials, sinó de manera contínua; no per cap favoritisme, sinó senzillament perquè és l’obligació d’una administració que ha encomanat un producte, una obra o un objecte, pagar-lo puntualment, de manera que la roda econòmica no es veja interrompuda per aquests retards i aquesta desídia. El que demanem des del BLOC no és tan difícil, només cal mirar com funcionen les administracions d’alguns altres països de la Unió Europea; i aquesta normalitat en els pagaments serviria per a restaurar en una part important la circulació econòmica entre les empreses, i seria clau per tant per al seu no tancament”

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat d’”insultant” el “comportament del govern de Madrid en relació a la indústria ceràmica castellonenca. Primer es van negar a acceptar que tinguera un pla específic propi, com el tenen sectors com l’automòbil, el tèxtil o la sabata, de cara a afrontar els seus greus problemes davant de la crisi; i ara, quan empresaris i treballadors es posen d’acord en un pla de prejubilacions que hauria d’impedir els acomiadaments indiscriminats de treballadors i el tancament de moltes fàbriques, es neguen a donar-li suport, per més que ho amaguen amb bones paraules, i els remeten a allò que podríem dir la “normativa general”, quan el que la ceràmica necessita són col.laboracions i mesures específiques”.

Molés ha reiterat, “com ja vam dir en el seu dia, que si la indústria ceràmica estiguera ubicada en una altra autonomia que els fora més “rendible electoralment” als socialistes, ja haurien inventat el que haguera calgut per a mostrar el seu suport a empresaris i treballadors; en canvi, ací sembla que castiguen la ceràmcia perquè els resultats electorals no són els que ells voldrien. A nosaltres, des del BLOC, ens importa molt poc a l’hora de donar suport a aquestes reividicacions a qui voten o deixen de votar els castellonencs, i el que li exigim al govern central són les ajudes necessàries a una indústria que és quasi un monocultiu en algunes de les nostres poblacions més importants, una indústria que ha estat i serà clau per a la creació i manteniment de llocs de treball i per al funcionament econòmic de la província, i que a més té futur, i molt, quan el conjunt d’Europa es comence a recuperar de la crisi, i que l’únic que necessita són les ajudes puntuals que li puguen permetre superar aquest moment difícil, tenint en comtpe a més quina ha estat durant molts anys la seua gran aportació a les arques de l’estat i que pocs d’aquests diners han estat mai destinats a ajudar-la i promocionar-la”.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “és indignant que els representasts del govern central, siga el subdelegat a Castelló o el delegat a València, cada vegada que parlen de la necessària lìnia de rodalies entre Castelló i Vinaros, sempre responguen que la Generalitat Valenciana ha de fer un esforç econòmic i arribar a un conveni amb Renfe, per tal de pagar el seu funcionament. Davant d’aquestes reiterades afirmacions, des del BLOC els diem una vegada més que no, que els valencians ja paguem els costos d’aquesta línia, tan necessària per a tots els pobles del sue trajecte, amb els molts imposts que Madrid ens cobra i que després no apareixen mai quan es tracta de finançar infraestructures o d’ajudar les nostres indústries en crisi. Exigim que funcione aquesta línia de rodalies i exigim que no ens coste un euro més als valencians, ja que se suposa que tots els ciutadans espanyols són iguals i, en altres parts de l’estat, bé que Renfe i el govern central mantenen línies ferroviàries deficitàries, i aquesta no ho seria; i ho fan amb l’excusa que són “d’interés estratègic”, com si unes bones comunicacions entre el Baix Maestrat i la Plana no foren estratègiques; serà per a ells, perquè per a nosaltres, nacionalistes valencians, per suposat que ho són, i molt.

Molés ha afirmat que “des del BLOC volem la transferència el més aviat possible dels serveis de rodalies a la Generalitat, i ja estan tardant massa en fer-ho; però, mentrestant, mentre la comunicació ferroviària entre les poblacions continue sent un monopoli de l’estat central, tenim el deure d’exigir-los que l’assumisquen amb totes les conseqüències, incloses les econòmiques, perquè ja està bé que els valencians haguem de pagar dues vegades per un mateix servei, primer en imposts a l’estat i després en aportacions de la Genreralitat, que eixen també, per suposat, dels diners de tots els valencians”.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “estarem ben alerta en relació al projecte de llei d’Ordenació del Comerç Minorista que vol dur endavant el ministeri d’Indústria i Comerç, perquè la veritat és que tant el PSOE com el PP tenen sempre la “temptació” de cedir a les pressions de les empreses propietàries de les grans superfícies comercials, que sempre van a la recerca de millor condicions i majors facilitats per a l’obertura dels seus establiments, encara que aquest fet repercutisca de manera ben negativa sobre el petit i mitjà comerç. Per suposat, des del BLOC no estem disposats a admetre cap concessió més a les grans multinacionals del sector, perquè pensem que ja se’ls han donat massa facilitats i que el que cal és defensar amb fermesa el petit i mitjà comerç autòcton, que és qui, a l’hora de la veritat, genera en realitat més llocs de treball”.

En aquest sentit, Molés ha dit que “no acceptarem de cap de les maneres que es legalitze el que voldrien aquestes multinacionals, la plena llibertat d’obertura de les seues grans superfícies sense autorització prèvia de l’administració autonòmica, que és qui ha de decidir si la zona on volen establir-se es troba ja comercialemnt congestionada, com de fet passa en la major part del País Valencià; de fet, fins i tot la possible autorització de la Generalitat ja ens preocupa, estant com està governada pel PP. I tampoc acceptarem una ampliació de les seues possibilitats d’obertura en un horari diari i anual més ample, com elles voldrien, perquè si per les grans superfícies fora, tindrien obert les 24 hores del dia els 365 dies de l’any; i açò, contra el que de vegades intenten fer-nos creure, no augmentari els llocs de treball sinó que, ben al contrari, faria que se’n pergueren molts més, els dels petits i mitjans comerços que haurien de tancar”.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat que “l’opinió pública i sobretot les persones preocupades per la normalització i la presència pública del valencià han de saber que, en el darrer Ple de la Diputació, no només el PP, sinó també el PSOE, van votar en contra de la proposta que vam presentar des del BLOC, per tal que la institució provincial instara la Generalitat Valenciana a entrar a formar part com a patró de l’Institut Ramon Llull, que agrupa i coordina les administracions de tot el nostre territori lingüístic per tal de treballar juntes per la llengua comuna: Generalitat de Catalunya, govern de les Illes Balears, govern d’Andorra, Consell General dels Pirineus Orientals… i alguns municipis valencians, governats pel BLOC, com és el cas de Sueca, o pel mateix PSOE, com ara Morella, amb aquesta única i destacada absència de la Generalitat Valenciana”.

Ramon Llull

Molés ha declarat que “per suposat, tant el PP com el PSOE són molt lliures de votar en contra que la Diputació de Castelló inste la Generalitat a entrar en aquest organisme, i de negar-se a incitar-la a formar part d’una institució que s’encarrega de promoure la presència de la llengua que parlem a Castelló, dins i fora de les nostres fronteres. El que no és acceptable, en canvi, és que el PP, però sobretot el PSOE, vulguen jugar amb dues baralles, i fer creure als ciutadans, en el cas dels socialistes, que ells defensen la unitat de la llengua i la seua normalització pública. Aquesta negativa dels socialistes, per ordre expressa del seu secretari general, Jorge Alarte, ja els va costar una diputada en el cas de les Corts, quan es va sotmetre a debat aquesta mateixa moció, també a proposta nostra; i en el cas de les comarques de Castelló, pensem que hauria de fer reflexionar a més de quatre que defensen sincerament els drets lingüístics dels valencians en els diferents àmbits de la vida pública, i li donen suport al partit socialista, confiant que aquest podria solucionar-los. El PSOE, ni ho va fer durant tots els anys que van manar a la Generalitat ni es mostra ara disposats a recolzar-ho des de l’oposició. I ho diem simplement per a que la ciutadania sàpiga qui és qui, i no s’enganye en les seues apreciacions”.

El BLOC, la tercera força política municipal al País Valencià tornarà a tindre veu al parlament europeu de la ma dels candidats Ramon Tremosa i Izaskun Bilbao. Cal dir que la Coalició per Europa, en la qual es presentava el BLOC, ha augmentat el nombre de vots, aconseguint la xifra de dos eurodiputats, tenint en compte que el nombre de europarlamentaris que li corresponien a l’estat espanyol havia menguat.

En clau de les comarques del Nord, el BLOC ha incrementat el nombre i el percentatge de vots, augmentant els resultats anteriors en poblacions i ciutats tant importants com Castelló, Vila-real, l’Alcora, Onda, Almassora, …Tenint en compte que aquestes eleccions s’havien convertit en una revàlida dels candidats dels dos partits majoritaris, els resultats del BLOC s’han de valorar en el marc d’aquesta situació i per tant tampoc es poden extrapolar a l’àmbit autonòmic i local.

També cal destacar la campanya realitzada pel nostre candidat, l’Enric Nomdedéu, a tots els col·lectius locals que han participat activament i al BLOC JOVE per les seua campanya “Ho decidim a Europa”.