El diputat del BLOC diu que “si s’estimula la participació ciutadana en referèndum per decidir lleis importants, per què ens tracten als valencians com si forem menors d’edat?”
Diu que “mentre que els valencians no hem pogut ni votar, ara el president Camps se’n va a Catalunya a demanar-los allí que voten que no”.
El diputat provincial del BLOC, Josep Maria Pañella, ha declarat que “quan veiem que els ciutadans de Catalunya aniran el proper dia 18 a votar en referèndum si consideren correcte o no el nou Estat d’Autonomia que ha aprovat el seu Parlament i les Corts Espanyoles, ens entra una sana enveja i ens preguntem per què els valencians no hem pogut també votar si estàvem o no d’acord amb el nou Estatut que ha estat igualment aprovat per les Corts Valencianes i les Espanyoles. Si ens diuen que el nostre ja és vàlid perquè l’han aprovat els representants que vam elegir en el seu dia, per què en canvi a Catalunya si que es convoca els ciutadans a referendum? Perquè, és cert que hem elegit eixos representants, però també és cert que les grans lleis que han de regir un territori, Constitució Espanyola, Estatuts d’Autonomia, Constitució Europea, són sotmesos a referèndum, però en canvi els valencians no hem estat directament consultats sobre una llei que ha de marcar el nostre futur, segons diuen, per a molts anys.

Pañella ha asegurat que “eixa afirmació que tots els ciutadans de l’estat espanyol som igual cau per ella mateixa quan veiem diferències de tractament com aquesta. I, per suposat, no ens estem oposant a que l’Estatut de Catalunya siga sotmés a referèndum popular sinó tot el contrari, el que volem és que els nostres conciutadans reflexionen sobre el tractament de “menors d’edat” que ens donen als valencians els dirigents dels grans partits estatals, PP i PSOE, que ni tan sols es plantegen que una votació directa dels ciutadans hauria estat una bona cosa, de cara a fer realment nostre un Estatut que s’han cuinat als despatxos i a les seues direccions de Madrid. I per això sentim enveja d’altres teritoris com Catalunya, on la gent sí que té dret a expressar-se lliurament, i a decidir si accepta o no un Estatut amb unes competències que per a nosaltres voldríem els valencians. I ara, damunt, el president Camps se’n va a Catalunya a demanar-los allí el no al seu Estatut, llàstima que els valencians no haguem pugut votar, ni sí ni no ni res, al nostre.