El diputat i candidat autonòmic del BLOC diu que “quan veus persones i partits que posen tantes objeccions a la coneixença pública dels seus ingressos i patrimoni, et preguntes què volen amagar”
El diputat provincial i candidat autonòmic del BLOC, Josep Maria Pañella, ha declarat, en referència a la conveniència que els càrrecs electes facen públiques les seus rendes i el seu patrimoni, que “quan no tens res a amagar, et preguntes quin problema troben algunes persones i alguns partits en que es conega públicament els seus ingressos i el seu patrimoni. De veritat, si una persona viu de la seua professió o, durant el temps que exerceix càrrecs públics, del salari amb què és remunerat aquest treball polític, no s’entén tant de problema en què es faça públic, perquè és la cosa més senzilla i natural del món. Fins l’extrem que, quan veus tantes objeccions a acceptar-ho, comprens que l’opinió pública es pregunte què hi pretenen amagar”.
Pañella ha assegurat que “com des del BLOC no tenim res a amagar, per això hem aprovat sense cap problema, dins del nostre Compromís pel País Valencià, un “Compromís per la Transparència”, per tal que tots els càrrecs públics, assessors i persones designades per ocupar llocs de representació dins de la coalició tinguen l’obligació, abans de la presa de possessió, una vegada a l’any i després de deixar el càrrec, de fer públic a l’àmbit de la seua representació els ingressos per rendes i el seu patrimoni. I, com es pot comprendre, això no ens trau la son ni per un segon. Per això ens agradaria tant que totes les organitzacions que concorren a les eleccions acordaren sumar-se a aquesta iniciativa, de manera que netejàrem davant dels ciutadans una trista imatge que alguns tenen, que “els polítics van a les eleccions per aprofitar-se’n” o que “el que volen és fer-se rics”. O, almenys, que els ciutadans diferenciaren, i pensaren i digueren que “alguns polítics volen aprofitar-se’n” o que “alguns el que volen és fer-se rics”. I, ja posats, que miraren bé qui són “alguns” i, en conseqüència, els castigaren negant-los el seu vot. Crec que seria un bon exercici d’higiene democràtica; i, per suposat, no assenyalem ningú”.