La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha manifestat la seua preocupació “per l’elevació del to de les amenaces des de la Conselleria d’Educació cap als claustres i professors que es neguen a acceptar que l’assignatura d’Educació per la Ciutadania s’impartisca en anglés”, i ha ironitzant assegurant, en relació a l’afirmació de Conselleria que als centres on no hi haja professorat idoni “es proveirà el professorat necessari”, assegurant que “si Conselleria es dóna la mateixa pressa en enviar aquests professors que la que té sempre a l’hora de cobrir les baixes i enviar els substituts necessaris, els alumnes es poden passar el curs sense donar Ciutadania, ni en anglés ni en cap llengua; que és, segurament, el que en el fons vol el conseller”.Molés ha considerat les declaracions en aquest sentit per part d’alts càrrecs de Conselleria com “absurdes i contraproduents: absurdes perquè venen de qui més hauria de callar, d’una administració que no està moralment legitimada per exigir l’acompliment de les seues ordres, perquè ella incompleix sistemàticament lleis superiors que regulen la potestat de pares i mares d’exigir l’ensenyament en valencià per als seus fills; i contraproduent, perquè està aconseguint amb tantes amenaces despertar la indignació del conjunt del professorat, fins i tot d’aquells que no tenen res a veure directament amb aquesta assignatura. De manera que, si Conselleria exigeix l’estricte acompliment de la llei, es pot trobar amb sorpreses desagradables, perquè té els peus de fang i li podria passar que els ensenyants aplicaren també estrictament el que diu la llei, amb el caos consegüent, perquè saben bé que els centres funcionen gràcies al voluntarisme i la dedicació altruista de molts ensenyants”.

Molés ha insistit en el fet que “per més que Conselleria diga que s’até a la lletra de la llei, cosa que hauran de dilucidar els tribunals, el que està clar és que no s’até al seu esperit, que no és amagar als alumnes darrere d’una llengua que encara estan aprenent els conceptes bàsics de la convivència entre els ciutadans¸ inclosos, per suposat, els temes de la sexualitat, el respecte a la diferència i la pluralitat d’opcions en relació al matrimoni i la convivència entre les persones, que és el que en realitat pretén amagar el PP darrere de la llengua de Shakespeare”.