La diputada del BLOC diu que “per raons electoralistes, s’ha amagat el cap sota l’ala durant massa temps, i és ja hora d’afrontar la situació amb sinceritat i valentia”La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “no hem de tenir por a les paraules, i hem d’acceptar que vivim una situació de crisi econòmica a les comarques de Castelló, com a la resta de l’estat, de la Unió Europea i del món sencer. Durant massa temps s’ha intentat ocultar la gravetat de la situació, per part del govern central, per raons electorals, però ara és ja hora de deixar d’amagar el cap sota l’ala i afrontar la difícil situació amb sinceritat i valentia. De fet, es tracta d’un problema global, que supera en gran part el que poden fer les diferents administracions; però, així com no es van fer bé els deures durant els temps de vaques grasses, i no es van dur a terme moltes de les inversions que calia, ara no podem quedar-nos de braços plegats sinó intervenir, de manera correcta, en aquelles parcel.les de la situació econòmica en què des dels ajuntaments, la Diputació, la Generalitat o l’estat central hi ha encara marge d’intervenció”.

En aquest sentit, Moles ha recordat com “les necessàries inversions en infraestructures, a més de generar llocs de treball en un sector tan tocat com el de la construcció, han de possibilitat el manteniment i si es pot l’avanç cap a nous mercats de la nostra producció industrial i agrària, així com facilitar l’arribada d’un turisme que pot trobar ara en destins propers una compensació a la retallada dels viatges de gran distància. Els incentius a la investigació i a l’increment de l’I+D han de procurar que les nostres exportacions es puguen veure afavorides en la dura lluita per mantenir o ocupar nous mercats en temps de crisi. Una política de construcció de vivendes protegides i d’incentius a la rehabilitació de vivendes antigues ha de ser una manera de mantenir les empreses i els llocs de treball en la construcció. La formació i el reciclatge dels treballadors en sectors nous o de major demanda, així com l’ajuda a la major professionalització dels treballadors sovint sense qualificar del sector turístic, han de permetre almenys el manteniment de la situació actual. Es tracta de mesures que cal prendre, amb un bon assessorament tècnic i sense perdre temps, per poder afrontar la situació, defugint alhora la temptació de fer recaure la crisi sobre les persones i famílies menys afavorides, la qual cosa, a més de comportar un greuge social inacceptable, no faria sinó complicar encara més la futura recuperació econòmica”.