SI JA SÓN INACCEPTABLES LES LLISTES D’ESPERA QUE PATEIX LA SANITAT, ENCARA HO SÓN MÉS LES MANIOBRES DE CONSELLERIA PER A MAQUILLAR-LES
La diputada del BLOC diu que “la salut no és un joc, i no es pot acceptar que els malalts de determinades malaties hagen d’esperar fins a vuit mesos per ser operats.La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, s’ha referit “a les llargues llistes d’espera, massa sovint de mesos, que han de guardar els malats per a poder ser operats de determinades malalties. Les llistes d’espera són sempre un termòmetre per valorar el nivell de l’estat del benestar d’un país, i la durada que mantenen entre nosaltres és, sincerament, impròpia d’un territori de la Unió Europa. Amb o sense excuses de marginació del finançament sanitari per part del govern central –que és ara veritat amb Zapatero, però també ho era abans amb Aznar, cal no oblidar-ho—un govern no pot contemplar amb indiferència aquestes elevades xifres de persones i de temps de demora, i quedar-se tan tranquil. Educació i Sanitat són dos dels pilars més bàsics per a mesurar la correcta gestió d’una administració, de manera que indicadors com la quantitat de barracons o la durada i nombre de persones en llista d’espera mostren com van de malament les coses en aquests àmbits, i ens demostren que en el cas valencià els dos estan fallant d’una manera escandalosa”.
La diputada provincial del BLOC ha comentat que “tot i ser tan inacceptables aquestes xifres, encara ho són més els intents per part del Consell de maquillar-les i dissimular-les amb procediments indignes d’una administració seriosa. Sempre s’ha dit que als números els pots fer dir pràcticament el que vulgues, però quan darrere d’aquests números i d’aquestes estadístiques el que hi ha és persones, i a més persones malaltes, que estan patint dia a dia la seua malatia, mentre dura la seua llarga espera, i eixes persones han d’escoltar a més, de manera continuada, els càntics triomfals i l’autobombo que utilitza la Conselleria de Sanitat, segons la qual vivim sanitàriament parlant en el millor dels móns possibles, aquesta situació ratlla ja la burla als ciutadans, als mateixos malalts i a les seues famílies”.

