La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat de “tremendament injust el fet que hagen de ser ara els 49 ajuntaments del pla zonal els que hagen de pagar el sobrecost que comportarà l’error que va cometre en el seu dia la Generalitat, quan va escollir uns terrenys clarament inadequats per a instal.lar-hi l’abocador”. Molés ha recordat que, “tant el meu antecessor com a portaveu del BLOC en la Diputació, Josep Maria Pañella, com jo mateixa, vam denunciar repetidament aquest error, i de fet ens vam quedar sols en les votacions –només el diputat socialista de Càlig es va abstenir–, ja que PP i PSOE s’havien entestat tots dos, ells sabran per què, en defensar aquest paratge com si fora l’únic on es puguera instal.lar el necessari abocador. Ara, després d’anys de discusions i d’estudis i més estudis sobre el tema, s’ha arribat a la lògica conclusió que el terreny, tal com està, no pot acollir l’abocador, per la qual cosa s’han de dur a terme una sèrie de mesures, entre les quals la impermeabilització dels terrenys –tot i que, durant anys, ens asseguraven que no tindrien filtracions— i aquestes noves obres augmentaran el cost de la construcció en uns 11 milions d’euros més. Però ara resulta que aquest sobrecost no està disposat a pagar-lo el responsable dels errors i els retards, que és la Generalitat, sinó que vol que l’assumisquen els 49 municipis del pla zonal. O, dit d’una altra manera, jo faig l’error però tu en pagues les conseqüències; curiosa manera de col.laborar amb els municipis.

Davant d’aquesta situació, Molés ha exigit “que siga la Generalitat, com a responsable de la situació a la qual s’ha arribat, qui assumisca els sobrecostos d’un projecte fet amb els peus, que mai no s’hauria d’haver gestionat utilitzant la política de l’”ordeno y mando”, sinó a partir del diàleg amb les persones i les poblacions implicades, que a més han dut a terme en tot moment una oposició constructiva i responsable, no oposant-se a l’abocador sinó a la seua ubicació concreta que, com s’ha acabat demostrant amb el temps, no era l’encertada i podia implicar problemes seriosos i reals al seu entorn; i la prova, la impermeabilització que ara no tenen més remei que acceptar, vist que les aigües, tal i com els asseguràvem des del principi, haurien patit un perill seriós de contaminació”.