La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “per suposat que ens semblen correctes i justes les ajudes a les dones embarassades, i de fet el que no entenem és per què el govern de la Generalitat no les ha aprovades molt abans, com hauria estat de justícia. El que no veiem gens clar és que s’haja mesclat aquest dret amb tota la campanya que des dels sectors més reaccionaris de la societat s’està duent a terme per oposar-se ja no només al projecte de reforma de la llei sobre l’avortament, sinó al fet mateix de la possibilitat d’aquest avortament. Una vegada més, haurem de repetir que avortar no és senzill per cap dona, que aquest fet implica una decisió complicada, i que quan decideix dur-ho a terme ho fa duta per circumstàncies que només ella pot jutjar i valorar; però que el tema no es pot afrontar amb la demagogia que des d’aquests sectors s’està volent utilitzar per raons merament polítiques; i, en aquest sentit, considerem que la decisió del govern de Camps és més que discutible, no pels beneficis que comportara a les dones embarassades, evidentment, que considerem completament correctes, sinó per l’ús que ja està fent el govern valencià, en diludir aquesta mesura en un context antiavortista que ratlla la anticonstitucionalitat”.

Segons ha dit Molés, “no és lícit presentar aquestes mesures per ajudar les dones embarassades com si formaren part d’un “pla antiavortament”, tal com ho pretén vendre el Consell. Independent del que diga la Llei de l’Avortament, les dones que decideixen tindre els seus fills són mereixedores de tot tipus d’ajudes i estímuls per part de la societat, econòmics però també socials: l’accés a una vivenda digna, els bons nivells d’ocupació, els salaris dignes, els amples permisos de maternitat i paternitat, la flexibilitat horària en el treball, la correcta dotació de guarderies i centres educatius de 0 a 3 anys, han de ser estímuls per a que les dones decidisquen tindre fills, i és en aquest sentit com caldria que es desenvolupara la política del govern de la Generalitat; la resta, com aquesta aportació econòmica, pot ser un paliatiu, però no serà mai decisiva a l’hora que la dona prenga la decisió, que ha de ser lliure i fruit d’una reflexió, de dur endavant un embaràs”