MOLÉS: EL PROBLEMA NO ÉS TANT QUE LA DIPUTACIÓ S’HAJA ENDEUTAT SINÓ PER A FER QUÈ S’HA ENDEUTAT.
La diputada provincial del BLOC ha assegurat que «Fabra ha gastat pels descosits en projectes sense sentit i en satisfer generosament estòmacs agraïts»
Castelló de la Plana, 12 de gener de 2010
La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, s’ha referit als elevats nivells d’endeutament de la Diputació de Castelló, asegurant que “el problema no és tant l’elevat nivell d’endeutament de la Diputació, que ho és, sinó sobretot en què s’han gastat els diners que han generat eixe fort deute. Des del BLOC no ens preocuparia tant el tema si el deute l’hagueren originat inversions realment útils per a les poblacions i els ciutadans, però sí que ens preocupa, i molt, la part tant important que ha anat destinada a despeses improductives, a projectes sense sentit, que després han acabat en no res, i en nodrir generosament estòmacs agraïts, com una manera molt electoralista però molt poc ètica de lligar fidelitats i, amb elles, aconseguir vots. La nostra oposició i el nostre vot negatiu no ha anat tant per les quantitats que s’han pressupostat, sinó pel destí que s’ha donat a eixes quantitats”.
Molés ha declarat que “segons ho veiem des del BLOC, la finalitat quasi exclusiva de les actuals diputacions ha de ser complementar l’actuació dels ajuntaments, sobretot dels municipis més menuts i impossibilitats per la seua població i pressupost de dur a terme grans projectes que els superen; però, en la concepció de Carlos Fabra, la Diputació ha de ser un contrapoder provincial, no només de cara a l’estat, sobretot quan aquest no és del seu mateix partit, sinó fins i tot de cara a la Generalitat, encara que aquesta estiga en mans de la seua mateixa formació, o justament per això; l’ens provincial, sempre segons ho veu ell, ha de servir per a consolidar el seu poder i la seua influència personal sobre totes les poblacions, per a que el seu domini dins del PP castellonenc continue incontestat i, al mateix temps, utilitzar els recursos de la institució per a “premiar els bons i castigar els roïns”, afavorint descaradament les poblacions amb govern municipal del PP, i per tant “fabrista”, i marginant els que han “comés el delicte” de no votar majoritàriament la seua formació. I eixa concepció tan “sui generis” de la Diputació és la que ens ha dut als actuals, i preocupants, nivells d’endeutament”.

