El portaveu del BLOC a la Diputació, Enric Nomdedéu, recorda que Aerocas va prometre que enguay ja vindrien els ‘fibers’ per l’aeroport de Castelló i finalment no ha estat enllestida la infraestructura

El portaveu del BLOC a la Diputació de Castelló, Enric Nomdedéu, va felicitar els organitzadors d’esta edició del FIB per l’èxit d’assistents i pels vora 18 millons d’ingressos que la cita musical ha deixat a la província. No obstant això, va recordar que Castelló haguera rebut encara més diners si l’infraestructura aeroportuària de Vilanova-Benlloch haguera estat enllestida en els terminis previstos.

“L’any passat, tant el president d’Aerocas, Carlos Fabra, com el director de l’empresa pública, Juan García Salas, van prometre que l’aeroport estaria enllestit per rebre centenars de milers de jovens britànics. Haver incomplit aquest termini ha suposat perdre una oportunitat històrica per promocionar esta infraestructura i ha suposat deixar de guanyar una ingent quantitat de diners”. “Vora 27.000 fibers venien  d’altres països. Si hagueren vingut amb avió hagueren deixat més diners a Castelló i als comerços de més pobles de l’entorn de Benicàssim”, va dir Nomdedéu.

El portaveu del Bloc va insistir a proposar que es cree una marca conjunta de festivals, de forma que s’unifique la imatge de Castelló-Festivals a l’exterior de forma que la promoció internacional de la provincia siga més eficaç i alhora més econòmica.

Nomdedéu repta a PP i PSPV a emular el Bloc i incloure als seus programes electorals per 2012 l’alliberament de l’autopista AP-7 per reduir així els efectes de la crisi per als veïns i empreses de Castelló

La falta de decissió política entre PP-PSPV i la manca de capacitat per arribar a acords en matèries fonamentals per Castelló com les infrastructures portaran de nou als veïns i turistes de la provincia a patir els colapses de la N-340. Davant aquesta repetida situació, el portaveu del Bloc en la Diputació, Enric Nomdedéu, ha exigit als representants polítics de Castelló, especialment del PP i del PSOE, que estiguen a l’alçada de la ciutadania que i que donen una solució ràpida i definitiva. “Tot i no renunciar a altres alternatives, el Bloc ve demanat des de fa anys l’alliberament de l’AP-7 com a solució per al colapse de la N-340 i per tal d’alleigerir les despeses de transport dels nostres empresaris”, va defensar Nomdedéu. “Repte a PP i PSPV a demostrar el seu compromís amb els castellonencs i incloure als seus programes electorals per 2012 l’alliberament de l’AP-7, que va estar a punt d’aconseguir-se i es va abortar a causa de la lluita bipartidista d’aquestos dos partits”.

De fet, segons la formació nacionalista, l’alliberament de l’AP-7 suposaria un estalvi de vora 96 milions d’euros entre veïns, empresaris i turistes que utilitzen el vial. “L’existència dels peatges de l’AP-7 suposen un increment de les despeses de les nostres empreses exportadores, dels nostres veïns i dels nostres turistes, que podrien gastar-se els diners del peatge en el xicotet comerç o els restaurants i hotels de la provincia”, va afirmar Nomdedéu.

Segons la Dirección General de Tráfico, en dades de 2010, la intensitat diària (IMD) entre Tarragona i València, és de 20.091 vehícles. Per altra banda, el cost del peatge per als veïns de Castelló entre els límits de la província –calculat des d’Almenara fins passat Vinaròs, a l’eixida de Sant Carles de la Ràpita- suposa 13.15 euros per cotxe. Aquesta xifra, pels 365 dies de l’any suposa “vora 96 milions d’euros que servirien per minimitzar en certa mesura la situació d’ofegament econòmic que pateixen molts castellonencs”, afirmà Nomdedéu.

“Els veïns i veïnes de Castelló no tenen perquè pagar la manca de compromís de PP i PSOE amb les infrastructures i nosaltes, des del Bloc, plantegem una alternativa ràpida, fàcil d’executar i que generarà ocupació en sectors com el turisme i creixement económic”, va concloure Nomdedéu.

Donat que el govern valencià ha encetat el projecte de una nova llei per a l a ordenació i gestió de la funció publica valenciana, que es el tex legal on es regula el coneixement del valencià com a requisit per accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana. La Intersindical Valenciana ha elaborat el següent manifest:

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L’ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l’any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d’una nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d’aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s’han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en l’administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l’ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

S´ACORDA

Primer. Donar suport al Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes que reclama la seua incorporació en la futura Llei de Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Segon. Enviar còpia de l’acord al President de la Generalitat Valenciana, a la Presidenta de les Corts Valencianes, a la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, als mitjans de comunicació i a “Si al Valencià” (c/Sant Ferran, 12. 46001-València).

Ramon Llull

Molés ha declarat que “per suposat, tant el PP com el PSOE són molt lliures de votar en contra que la Diputació de Castelló inste la Generalitat a entrar en aquest organisme, i de negar-se a incitar-la a formar part d’una institució que s’encarrega de promoure la presència de la llengua que parlem a Castelló, dins i fora de les nostres fronteres. El que no és acceptable, en canvi, és que el PP, però sobretot el PSOE, vulguen jugar amb dues baralles, i fer creure als ciutadans, en el cas dels socialistes, que ells defensen la unitat de la llengua i la seua normalització pública. Aquesta negativa dels socialistes, per ordre expressa del seu secretari general, Jorge Alarte, ja els va costar una diputada en el cas de les Corts, quan es va sotmetre a debat aquesta mateixa moció, també a proposta nostra; i en el cas de les comarques de Castelló, pensem que hauria de fer reflexionar a més de quatre que defensen sincerament els drets lingüístics dels valencians en els diferents àmbits de la vida pública, i li donen suport al partit socialista, confiant que aquest podria solucionar-los. El PSOE, ni ho va fer durant tots els anys que van manar a la Generalitat ni es mostra ara disposats a recolzar-ho des de l’oposició. I ho diem simplement per a que la ciutadania sàpiga qui és qui, i no s’enganye en les seues apreciacions”.

Segons Molés, “ara, justament quan es tracta de contractar nous serveis per a atendre aquesta televisió per internet, seria important que aquests criteris lingüístics foren tinguts en consideració”.