La diputada nacionalista diu que « ens alegra que el PP haja acabat venint a defensar la postura que el BLOC du anys defensant, perquè la gratuïtat de l’AP-7 és clau per al desenvolupament econòmic de la província »

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha anunciat que “anem a presentar immediatament una moció per a que el Ple de la Diputació li exigisca al govern central el rescat de l’autopista AP-7, per a que siga gratuïta i permeta així l’abaratiment dels desplaçaments de les persones, i sobretot de les mercaderies, de les nostres poblacions, en la línia que el president Camps va assegurar a les Corts que proposarà a tots els grups, fent-se ressó de la proposta i el repte que li havien llançat els nostres diputats”.

Molés ha dit que “confiem que ara sí que no hi haurà obstacles per part del PP provincial per a aprovar aquesta proposta, que beneficiaria clarament l’economia castellonenca, a diferència del que ha passat en anteriors ocasions, perquè ara és el seu màxim dirigent autonòmic, en qualitat de president de la Generalitat, qui ha donat el vistiplau a una mesura que des del BLOC venim reclamant des dels anys 80; i, respecte als socialistes, confiem que, per una vegada, aquest interés de les terres castellonenques pese més en ells que la subjecció a les ordres de la central de Madrid, i donen suport igualment a la proposta, que seria així aprovada per unanimitat, amb tot el pes polític que aquest pronunciament unànime tindria com a  pressió sobre el govern de Madrid”.

MOCIÓ PER L´EQUIPARACIÓ DE LES PENSIONS DEL REGIM AGRARI AL REGIM GENERAL:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La pensió mitja mensual que cobra un llaurador o ramader del País Valencià del Règim Especial Agrari de la Seguretat social és de tan sols 504 euros al mes, una quantitat fins i tot inferior al salari mínim interprofessional, que es troba actualment en els 633 euros. Aquests 504 euros es troben molt allunyats de la mitjana de les pensions dels treballadors provinents del règim general, que és de 931 euros. És totalment injust que els treballadors del camp tinguen que viure amb 402 euros menys al mes, després de tota una vida de treball i sacrificis. Les pensions de viudetat del règim general, que són d’una mitjana de 619 euros, ja són en si mateix insuficients, aleshores cal remarcar que les de  viudetat del règim agrari, que es troben en una mitjana de només 446 euros, són una vergonya.

Hem de tindre en comte que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè, a més de produir els aliments necessaris, sans i de qualitat, és ell qui manté i gestiona el 80% del territori, fixa les poblacions en les zones rurals, evitant el seu complet despoblament, i conserva així el paisatge i el medi ambient del qual després es beneficia el conjunt de la ciutadania. És per això que pensem que l’equiparació del seu règim de pensions i viudetat al règim general és un deure del conjunt de la societat.

S’ACORDA

PRIMER – Que la Diputació de Castelló inste al Govern de l´Estat a equiparar les pensions dels llauradors i ramaders a la mitjana de les que provenen del Règim General de la Seguretat Social.

SEGON –Manifestar la disconformitat de la Diputació de Castelló davant aquest fet totalment injust que afecta a la gent de unes comarques de forta tradició agrària i ramadera com les nostres.

Maria Gràcia Molés i Garcia, Portaveu del Bloc Nacionalista Valencià

Castelló de la Plana 19 de Febrer de 2010

APROVADA PER UNANIMITAT

PEL MANTENIMENT DE LES AJUDES AL CIRCUIT VALENCIÀ DE

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Circuit Valencià de Teatre i Dansa, és un projecte amb 25 anys d’història i en el que participem 63 municipis valencians i Teatres de la Generalitat Valenciana, projecte que fins ara ha estat un pilar fonamental de l’exhibició regular i professional de teatre i dansa en la nostra comunitat autònoma.

Al llarg d’aquestos 25 anys la Generalitat Valenciana a través de Teatres ha finançat directament el 50% de l’obra contractada pels ajuntaments, un sistema que ha impulsat la producció artística de les companyies valencianes a les que contractem a través del Circuit Valencià de Teatre i Dansa.

Mitjançant una circular d’un tècnic, cosa que no pareix el conducte més idoni, s´ha informat que la partida pressupostària que Teatres de la Generalitat destina al Circuit passa del capítol II al IV amb la qual cosa els ajuntaments hauríem de presentar-se a una convocatòria de subvencions, encara no aprovada, i a més ens indiquen que els ajuntaments que hagen contractat -fins i tot realitzat- actuacions en 2010 hauran de signar amb la companyia un annex al contracte assumint ara el Consistori el 100% del catxé.

Aquesta decisió unilateral de la Generalitat Valenciana fa perillar les programacions d’enguany i, de fet, implica la desaparició efectiva del Circuit, un projecte que va més enllà del que seria una simple borsa de subvencions.

S’ACORDA

PRIMER – Manifestar la disconformitat de la Diputació de Castelló davant decisions unilaterals que retallen i dificulten les ajudes i participació en la cultura valenciana, així com a la forma de comunicar-lo.

SEGON – Exigir una immediata rectificació de la mesura i mantindre el pagament del 50% del catxé de les companyies per part de la Generalitat, tenint en compte que per a 2010 ja es troba en marxa i tancada la programació cultural en la majoria de municipis.

TERCER – Que, mentrestant, s’ature qualsevol mesura no pactada amb el sector i es compte, en tot tipus de negociació, amb la participació activa i vinculant de la junta directiva del Circuit formada per programadors municipals de teatre.

VOTS A FAVOR BLOC I PSOE

VOTS EN CONTRA PP

MOCIÓ PER MANIFESTAR LA DSICONFORMITAT AMB EL NOU PGOU A LA POBLA DE BENIFASSÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Davant de la confusa situació en què es troba el tema de l’aprovació d’un nou PGOU a la Pobla de Benifassà, tenint en comte la polèmica que ha provocat dins i fora de la població, i que tots els indicis assenyalen que va clarament en contra de la llei del 13 de desembre de 2007 sobre el Patrimoni Natural, el BLOC  ha presentat una pregunta parlamentària al conseller de Medi Ambient per saber què pensa fer la Generalitat davant d’aquest PGOU aprovat pel consistori i sobre el qual, la conselleria té l’última paraula per a donar-li l’aprovació.

Tot sembla indicar que aquest PGOU atempta contra diferents normatives europees, ja que vulnera les figures de protecció per a zones LIP, ZEPA i Xarxa Natural 2000, així com els continguts de la mateixa Llei Urbanística Valenciana, la LOT i la Llei d’Estratègia Territorial del País Valencià.

Per això des del BLOC pensem que no és admissible que la Generalitat es quede de braços plegats davant aquest greu atemptat als valors mediambientals, d’una zona tan important com és la Tinença de Benifassà, i  a les mateixes lleis de tots els àmbits amb les quals aquest PGOU xoca frontalment. Per tot això volem que el Consell actue per a evitar que aquesta greu agressió legal i mediambiental arribe a ser la normativa urbanística de la Pobla de Benifassà

S’ACORDA

PRIMER – Que la Diputació de Castelló inste al Consell per que actue front aquesta possible agressió legal i mediambiental.

SEGON –Manifestar la disconformitat de la Diputació de Castelló davant d´aquest nou PGOU a la Pobla de Benifassà.

VOTS A FAVOR BLOC I PSOE

VOTS EN CONTRA PP

PREGUNTES I PREGS AL PLENARI

CV-10

Ens podria dir quina es la situació a hores d’ara de la CV-10?

Per quina raó l’empresa adjudicatària ha retirat les màquines i ha estat parada l’execució de l’obra a la CV-10?

Sap si s’han pagat totes les certificacions d’obra presentades per l’empresa adjudicatària?

Podria informar-nos de quan està previst l’acabament de les obres?

Querella de la Cadena  SER en contra de la Diputació de Castelló

Podria la Diputació fer una redistribució equitativa de la publicitat institucional indistintament del color polític.

En més d’una ocasió desde el BLOC ens hem preocupat fent diferents preguntes en relació a la distribució de la publicitat institucional, i esta clar que era un assumpte preocupant ja que esta no es feia d’una manera equitativa.

En aquest moment ens trobem que un mitja de comunicació: Radio Castelló Cadena SER ha interposat una querella d’aquest  referent assumpte a la Diputació de Castelló.

Li demanem tota l´informació completa d’aquesta querella.

PARC BOMBERS BENICARLÓ

La legislatura anterior quan l’equip de govern estava conformat per el BLOC i el PSOE, es van detectar deficiències importants a les instal·lacions del Parc de. La Diputació de Castelló es va comprometre amb l’ajuntament de Benicarló a la construcció d’un nou parc de bomber prèvia cessió dels terrenys per part de l’ajuntament.

A hores d’ara ens trobem que els bombers de Benicarló encara estan ubicats a l’edifici antic i sense expectatives a curt termini de gaudir d’unes instal·lacions noves.

Preguntes:

En quina situació es troba aquest acord?

S’han cedit ja els terrenys?

En quina fase es troba el projecte?

Quina es la raó per la qual  s’està retardant aquest projecte?

La diputada del BLOC diu que “els pares que s’oposen a que xics i xiques vagen junts a escola són lliure’s de fer-ho, però no amb els diners de tots els ciutadans”

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “les raons que han dut el PP a ratificar i encara ampliar la concertació amb uns centres privats que practiquen la discriminació de l’alumnat per raons de sexe han estat merament de política partidista i d’ajuda als seus afins ideològics, i no fonamentades en cap inexistent necessitat educativa. Des del BLOC considerem inadmissible que es financie amb diners de tots els ciutadans el capritx d’uns pares i mares que, per raons que ells sabran, s’oposen a que els seus fills estudien en els mateixos centres que les seues filles. Recordem que aquest  sistema d’educació segregador, d’ensenyament separat per sexes, el va imposar manu militari la dictadura, i que justament la supressió de la seua obligatorietat va ser una de les primeres mesures del nou sistema democràtic. Eixos pares i mares oposats a la coeducació són molt lliures de fer el que la resta dels ciutadans considerem una equivocació, però el que no pot ser és que ho facen amb diners públics. No pot ser que amb els imposts de tots els ciutadans, defensen, mantinguen i reproduisquen un sistema que du implícit per a l’alumnat un clar model de marginació de la dona del conjunt de la societat, amb les greus conseqüències socials que tots sabem que té aquest model”.

Molés ha declarat que “constatem que, lluny de cap necessitat educativa real,  la concertació amb aquests centres privats segregacionistes no és sinó la continuació, duta ja a uns nivells elevadíssims, de la política del PP de donar preferència a la privada sobre la pública en tots els nivells de l’ensenyament”. Finalment, la diputada del BLOC ha recordat també “el clar menyspreu que pateix el valencià en l’ensenyament d’aquests centres privats, constatable amb la ínfima presència de la nostra llengua en les seues aules, ja que l’únic “bilingüisme” que practiquen és el del castellà i l’anglés”.

De nou la fita era ineludible i el BLOC no podia faltar a  la nova edició de CEVISAMA. Quan la crisi econòmica afecta greument a les industries ceràmiques castellonenques, i en un moment en el qual les industries  fan una cedida aposta per innovar i mantenir  la ceràmica  castellonenca en un lloc rellevant com a sinònim de disseny i qualitat, el BLOC va voler manifestar el seu decidit suport a la nostra indústria ceràmica.

Així, el Secretari General del BLOC i diputat Autonòmic per València, Enric Morera, acompanyat per la diputada Provincial i regidora per Vila-real, Maria Gràcia Molés i dels regidors de les principals ciutats industrials de les comarques del Nord, Enric Nomdedéu (per Castelló), Xavier Trenco (per Almassora), Víctor Garcia (per l’Alcora) i Vicent Martí (regidor d’Onda) van estar presents i recolliren de primera les inquietuds d’aquest sector que des de sempre ha segut capdavanter, tan a nivell estatal com a l’estranger.

D’aquesta manera els representants polítics del BLOC van poder observar de primera ma les noves tecnologies amb les quals l’empresariat ceràmic aposta per tal de construir les noves ciutats sostenibles del futur; paviments més resistibles i menys contaminants, tècniques de pigmentació més ecològiques, marquesines per al transport públic fetes de manera que escalfen els seients mitjançant fonts d’energia natural, etc.

Amb idèntica finalitat el BLOC també fou present a l’acte organitzat pel  Patronat Ceràmic d´Onda per atorgar els guardons Alfa d’or i al lliurament del 29  Premi Ceràmic de l´Alcora, que enguany va recaure en una artista Japonesa resident a Torrent.

CEVISAMA és per a la nostra industria un esdeveniment clau que marca el futur econòmic del sector, i el BLOC, conscients de l’actual problemàtica econòmica, pensem que cal apostar per la nostra industria. I per això cal recordar que als Pressupostos de la Generalitat, el BLOC fou l’únic partit polític que va presentar esmenes per tal de dotar al sector ceràmiques d’ajudes econòmiques semblants a les que altres sectors industrials valencians, com ara la industria automobilística, el calcer o la siderúrgia, reben per part de la Generalitat. Per desgràcia, solament el BLOC recorda que la ceràmica valenciana pateix dificultats mentre que, altres amb més poder,  miren cap a un altre lloc.

Maria Gràcia Molés ha lamentat el deteriorament al què s’ha arribat a les dependencies dels Jutjats a Vila-real i demana la immediata execució de les obres del Palau de Justícia.

La Diputada Provincial Maria Gràcia Molés, demanarà a la propera sessió plenària de la Diputació Provincial que s’exigisca a les Corts Valencianes que es garantisca l’execució immediata del Palau de Justícia de Vila-real.

El BLOC sempre ha reivindicat que la ubicació actual dels jutjats a Vila-real no era la més adequada,  demanant constantment el trasllat d’aquestos a un Palau de Justícia en condicions, no obstant, i després de diverses preguntes al respecte, sembla que aquest no arriba i s’incompleixen reiteradament els terminis d’execució d’aquest Palau.

En aquest moment la situació de degradació de les instal·lacions on actualment s’ubiquen els jutjats de Vila-real és insostenible per a exercir un treball en condicions dignes.  Després de diverses promeses per part de la Conselleria i fins i tot la visita in situ de la Consellera amb el compromís d’acabar les obres d’aquesta infraestructura com a molt tard a finals del 2010, malgrat això, l’obra roman paralitzada des de l’estiu del 2009.

Ara és la jutgessa degana dels jutjats de Vila-real qui denuncia les males condicions d’higiene i sanitàries en les quals han de desenvolupar el seu treball en aquestes dependencies. Els ordinadors antics s’amuntonen, sales saturades amb deficiències al sostre i parets, les cel·les amb múltiples deficiències on fins i tot perilla la integritat física dels detinguts, i un llarg etcètera de deterioraments impensables en uns dels Jutjats més importants de la província.

Des del BLOC ens agradaria saber per què s’aturen les obres del Palau de Justícia, ja que des de la Conselleria no hi ha cap resposta. I sobretot com s’ha pogut arribar a una situació tan demencial com aquesta, en la qual ha hagut de ser la pròpia degana qui es queixe públicament de la deplorable situació d’aquestes dependències.

La

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat d’”inadmissible el que ocorre a l’IES Politècnic de Castelló, un centre que va ser completament remodelat fa menys de deu anys, però en el qual contínuament apareixen problemes de construcció que impossibiliten el correcte desenvolupament de la seua tasca educativa. Em pregunte com és possible que apareguen esquerdes en la biblioteca del centre remodelat, perquè aquesta no suporta el pes dels llibres. Quina ment privilegiada va dissenyar una biblioteca que no podria suportar el pes dels objectes que se suposa que s’hi han d’alotjar? I no és aquest l’únic problema estructural que pateix l’edifici, que ha hagut de suportar filtracions d’aigua i encara més esquerdes en els tallers de formació professional. La Conselleria, pel que sembla, es vol cubrir les esquenes assegurant que encara no ha signat la recepció d’obres, per més que faça 10 anys del seu acabament, i afirmant que no la signarà mentre aquests problemes no estiguen subsanats, però això no els arregla res als professors i alumnes que han de patir diàriament uns desperfectes que interfereixen de manera greu la seua activitat acadèmica”.

Molés s’ha preguntat “quin control exerceix la Conselleria, si és que n’exerceix algun, sobre l’activitat de les empreses que contracta per a dur a terme les obres dels centres educatius, i com és possible que fets tan greus com aquests passen desapercebuts durant anys i la Conselleria no actue en conseqüència davant d’uns incompliments tan evidents de les condicions de la contracta. Una vegada més, topem amb el desinterés evident de la Conselleria d’Educació i del conseller que està al front d’aquest departament pel sistema d’educació públic; des del BLOC ho considerem intolerable i li exigim una actuació ràpida i enèrgica per tal de posar fi d’una vegada a totes aquestes deficiències que presenta el centre reformat, i que exigisca amb fermesa a l’empresa constructora les responsabilitats pertinents i la ràpida correcció de totes aquestes errades”.

El Circuit Valencià de Teatre i Dansa, és un projecte amb 25 anys d’història i en el que participem 63 municipis valencians i Teatres de la Generalitat Valenciana, projecte que fins ara ha estat un pilar fonamental de l’exhibició regular i professional de teatre i dansa en la nostra comunitat autònoma.

Al llarg d’aquestos 25 anys la Generalitat Valenciana a través de Teatres ha finançat directament el 50% de l’obra contractada pels ajuntaments, un sistema que ha impulsat la producció artística de les companyies valencianes a les que contractem a través del Circuit Valencià de Teatre i Dansa.

Mitjançant una circular d’un tècnic, cosa que no pareix el conducte més idoni, se’ns informa que la partida pressupostària que Teatres de la Generalitat destina al Circuit passa del capítol II al IV amb la qual cosa els ajuntament hauríem de presentar-nos a una convocatòria de subvencions, encara no aprovada, i a més ens indiquen que els ajuntaments que hagen contractat -fins i tot realitzat- actuacions en 2010 amb càrrec a la fitxa hauran de signar amb la companyia un annex al contracte assumint ara el Consistori el 100% del catxé.

Aquesta decisió unilateral de la Generalitat Valenciana fa perillar les programacions d’enguany i, de fet, implica la desaparició efectiva del Circuit, un projecte que va més enllà del que seria una simple borsa de subvencions.

No se poden acceptar unes decisions d’aquest tipus preses de manera unilateral que dificulten les ajudes a la cultura valenciana així com la forma de comunicar-ho.

Cal una immediata rectificació d’aquesta mesura així com el manteniment del 50% del catxe de les companyies per tant de la generalitat, tenint en compte que per a 2010 ja es troba elaborada i en alguns casos fins i tot   tancada la programació cultural de la majoria dels nostres  municipis

Recorda que «la planta de tractament i compostatge hauria d’haver estat acabada l’any 2004, segons preveia  el Pla Zonal de Residus de la Zona I, del 2001, i som al 2010 i la qüestió continua encallada, i complicant-se cada dia que passa»

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha qualificat d’”inacceptable” el fet que “l’any 2010 encara no estiguen no ja acabades, sinó ni tan sols començades, les plantes de tractament de residus que el Pla Zonal de l’any 2001, fa per tant nou anys, preveia que estigueren ja en servei el 2004. Des del BLOC hem denunciat repetidament aquest fet, i així per exemple ara fa dos anys, el 8 de febrer de 2008, vaig presentar una moció en aquest sentit al Ple de la Diputació, una moció que, com és habitual en ell, el grup majoritari del PP va tombar quasi sense ni mirar-la, només perquè entenia que atacava una Conselleria del seu partit. Mentrestant, la situació s’ha anat agreujant cada dia que passava, fins que finalment ens trobem que a Alacant ja no volen fer-se càrrec, com era lògic d’esperar, de més residus provinents de la Zona I, és a dir, de les terres castellonenques, i comencem a no tindre clar, diga el que diga el conseller Cotino, on podrem dur els nostres residus, mentre les plantes que s’havien de construir ací continuen dormint “la son dels justos”.

Molés ha criticat “la despreocupació enorme que ha mostrat el PP durant tots aquests anys pel tema, anant improvisant sol.lucions del dia a dia, però sense  afrontar mai seriosament el problema, amb projectes localitzats en llocs absurds, que després s’han de canviar, com ha estar el cas de Cervera, o amb problemes derivats de la “reserva de sol” per al seu estimadíssim projecte de transvasament de l’Ebre, que continuen avui obstaculitzant l’ús del solar previst a la Vall. Per això pensem que cal exigir responsabilitats, a la Conselleria per inacció i a l’equip de govern de la Diputació per despreocupació, i demanar-los enèrgicament que afronten d’una vegada el problema, i que no es limiten a llançar cortines de fum, com ara Cotino afirmant que duran a Algímia els residus; tot menys accelerar d’una vegada el procés encallat a causa de la seua irresponsabilitat”.

Donat que el govern valencià ha encetat el projecte de una nova llei per a l a ordenació i gestió de la funció publica valenciana, que es el tex legal on es regula el coneixement del valencià com a requisit per accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana. La Intersindical Valenciana ha elaborat el següent manifest:

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L’ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l’any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d’una nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d’aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s’han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en l’administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l’ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

S´ACORDA

Primer. Donar suport al Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes que reclama la seua incorporació en la futura Llei de Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Segon. Enviar còpia de l’acord al President de la Generalitat Valenciana, a la Presidenta de les Corts Valencianes, a la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, als mitjans de comunicació i a “Si al Valencià” (c/Sant Ferran, 12. 46001-València).