El pastat dissabte dia 5 varem assistir a la III edició de la Fira de la Cirera de La Salzadella.  Des de el BLOC volem felicitar a l’equip de Govern de La Salzadella per la creació d’una fira de la cirera del tot innovadora que barrejava gastronomia, cultura i esbarjo en la seua justa mesura . A la fira eren presents el més variats productes elaborats amb cirera com dolços, licors , olis cosmètics, etc. També va ser una mostra etnològica d’oficis antics com  l’espardenyer, el pregoner, sabater,… etc, hi havien representats de tradicions ancestrals valencianes com els paranyers  i tot açò amenitzat per grups de dolçainers i tabalers.

Varem assistir  personalitat del mom de l’esport com Pitxi Alonso i de la política com la diputada a Castelló Gràcia Molés o el  diputat  pel BLOC a les Corts Valencianes Josep Maria Pañella, el regidor de Benicarló Josep Lluís Guzman i el de Vinaròs Domenec Fontanet entre molts altres.

Aci veiem a Pitxi Alonso tallant la cinta

Aci estan Gràcia Molés, Josep Maria Pañella, Sergi Blasco, Josep Lluís Guzman i Domenech Fontanet degustant uns bunyols de Cirera.

Aci tenim a Sergi Blasco Tinet d´Alcalde de la Salzadella al concurs de postres fetes amb cirera.

Es imprescindible i urgent que s´actue per tal de regenerar el litoral Valencià, cal que el ministeri compleixca amb les seues obligacions abans de aplicar una llei de costes que no contempla la realitat i les singularitats de les nostres costes.

El dimarts dia 1, des del BLOC es va organitzar una reunió informativa amb les associacions de pobles costaners de les nostres comarques i regidors del Bloc Nacionalista Valencià d’aquestos municipis per tal d’assolir les bases de treball de cara a un pronunciament i accions davant l’aplicació de la Llei de Costes.

En el transcurs d’aquesta reunió les diferents associacions que assistiren representant l’interés de pobles com ara Almassora, Xilxes, Moncofa, Nules i Benicarló, van posar de manifest la problemàtica de l’aplicació d’aquesta llei, que recordem té efectes retroactius sobre el nostre litoral,  i es manifestaren d’acord alhora d’establir un Pla d’actuacions a nivell polític que busque el màxim suport possible de la classe política alhora d’actuar davant del Ministeri i de la Conselleria.

Per la seua part, la Diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés i el president de l’assemblea de regidors de les Comarques del Nord, Xavier Trenco conjuntament amb els regidors del BLOC dels municipis afectats per aquesta problemàtica, a banda d’escoltar les propostes de les associacions, prengueren el compromís ferm d’actuar políticament en pro  d’una modificació de la Llei de Costes que no deixe desprotegits els nostres municipis així com exigir un pla de regeneració de tota la costa i al mateix temps, seguir amb les reivindicacions del BLOC de demanar les transferències a la Generalitat pel que fa al litoral costaner valencià.

De la mateixa manera, també cal destacar la importància que per al BLOC i per al conjunt d’aquetes associacions té un ús racional y prioritari dels passejos marítims que siga veritablement sostenible, al mateix temps que s’ha d’avançar cara a la protecció integral del nostre litoral, ja que es tracta d’un bé del qual gaudeixen molts dels nostres pobles i que a hores d’ara es troba totalment indefens front l’aplicació d’una llei que no té en compte les nostres singularitats ni el nostre futur costaner.

Per al BLOC la posta en comú d’aquest tema, interessant a associacions i plataformes de tota la província de nord a sud, ha segut més que productiva alhora d’establir un objectiu comú i elaborar una línia política d’actuació que compte amb el suport i que incloga les particularitats comuns dels nostres pobles costaners, per la qual cosa es pot qualificar aquesta reunió com a molt productiva i importantíssima per a establir unes bases de treball.

MOCIÓ DEL BLOC PEL MANTENIMENT DE LES INVERSIONS AL AVE VALÈNCIA-CASTELLÓ- TARRAGONA I DEFENSA DEL CORREDOR MEDITERRÀNI.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Des de el BLOC pensem que en les paraules del ministre de Foment, José Blanco, sobre les obres d’infraestructures que patiran retards per les restriccions pressupostàries, no queda clar de manera explícita i sense dubte que les obres de l’AVE del Corredor Mediterrani quedaran excloses d’aquests retards. I quan parlem del Corredor Mediterrani no ens referim només a l’AVE entre València i Castelló, sinó també al tram Castelló-Tarragona, sense la construcció del qual aquesta infraestructura tindria molt poc sentit.

No seria de rebut que la posada en funcionament d’aquesta infraestructura es retardara ara, amb l’excusa dels ajustaments pressupostaris, perquè durant els anys de bonança el govern espanyol no ha acomplert ací els seus deures, i ens ha marginat en relació a altres territoris de l’Estat que, tant amb governs del PP com del PSOE, s’han vist arribar les línees de l’AVE Madrid- Sevilla, Madrid-Valladolid, Madrid-Málaga, Madrid-Saragossa i després fins a Barcelona… però no han inaugurat encara el Madrid- València i, molt pitjor, el València-Barcelona passant per Castelló es troba en aquell limb de l’administració anomenat “en fase d’estudi”.

Per al BLOC, aquesta marginació en infraestructures que hem patit durant tants anys no fa admissible que ara se’ns retarden encara més amb l’argument de les retallades. Perquè, pel que es veu, els castellonencs, ni en època de vaques grasses ni ara durant la crisi, “som dignes” de l’atenció del govern central. I, si això passa amb l’AVE, que se suposa que és prioritari, no vull ni pensar què passarà amb les rodalies fins a Vinaròs i amb tantes altres infraestructures que l’estat “ens deu” des de fa molts anys”.

S’ACORDA

PRIMER- Que la Diputació de Castelló inste al Govern de l´Estat Espanyol a que la retallada pressupostària no afecte a l´inversió d infraestructures ferroviàries a Castelló

SEGON- Que la execució del corredor mediterrani, l´AVE València-Castelló i Castelló-Tarragona siga prioritària i s´execute amb la màxima celeritat.

APROVADA PER UNANIMITAT

MOCIÓ DEL BLOC PER LA RECIPROCITAT DE LES EMISIONS DE CANAL 9 I TV3

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Constitució Espanyola estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú. D’una manera més específica, l’article 20, apartat tercer, del text constitucional exigeix que en l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació dependents dels ens públics es respecte el pluralisme de la societat i de les diverses llengües de l´Estat Espanyol. Aquesta última previsió posa de manifest la singular rellevància dels mitjans de comunicació audiovisual a l’hora de promoure i difondre el plurilingüisme.

La Generalitat Valenciana ha instat al Comité de les Regions de la Unió Europea a una major protecció de les llengües cooficials. Per altra banda, la Generalitat Valenciana, és la que és troba darrere de la direcció de Canal 9, al ser  aquesta una televisió pública dependent de la Generalitat. Per la qual cosa ens sorprèn el fet que s´incomplisquen tant les directives comunitàries sobre intercanvis televisius entre els territoris que parlen una llengua igual o semblant de les regionals i minoritàries al marc de la Unió Europea com el principi de protecció del pluralisme lingüístic present al l’article tercer de la Constitució Espanyola.

La realitat ens mostra que cada dia tenim accés a més canals de televisió amb una immensa varietat de continguts, orientacions polítiques i llengües diverses; front a aquest fet de llibertat i pluralitat cap govern democràtic  pot exercir o permetre el més mínim conat de censura. La tasca d’un govern democràtic és la de garantir l’accés dels ciutadans i ciutadanes la oferta més ampla, com expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió. Es deu deixar que la ciutadania en última instancia tinga la capacitat i el dret a elegir què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus.

Es del tot intolerable que dintre de la Unió Europea rica per la seva diversitat i pluralitat, per guanyar audiència,  s´impedeixca la recepció d’altres televisions,  quan totes dues retransmeten un mateix esdeveniment esportiu. Aquest sistema recorda temps pretèrits i atenta contra la llibertat individual i col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià de triar lliurement on volen veure els diferents esdeveniments.

S’ACORDA

PRIMER- Que la Diputació de Castelló inste a la Generalitat Valenciana i a la Generalitat de Catalunya per tal de que arriben a un acord d´intercanvi de tots els canals de les televisions autonòmiques (Canal 9, Punt 2, 9/24, TV3, Canal 33, 3/24, 300)

SEGON- Que la Diputació de Castelló inste a la direcció de Canal 9 que quan els esdeveniments es retrameteixquen tant per canal 9 com per TV3 que permeteixca la recepció de les dues televisions autonòmiques.

APROVADA PER UNANIMITAT

PREGUNTES AL PLENARI

Per que el PP de la Diputació de Castelló Vota en contra de una Moció del BLOC per l’enduriment de les penes als robatoris al Camp i despres el secretari general autonòmic Antonio Clemente demana aquestes mesures?

Quines alternatives hi ha per als Residus sòlids urbans a les comarques de Castelló?

La diputada provincial del BLOC diu que “no ens referim només al tram de l’AVE València-Castelló, sinó també al Castelló-Tarragona

La diputada provincial del BLOC, Mari Gràcia Molés, ha declarat que “en les paraules del ministre de Foment, José Blanco, sobre les obres d’infraestructures que patiran retards per les restriccions pressupostàries, no queda clar de manera explícita i sense dubte que les obres de l’AVE del Corredor Mediterrani quedaran excloses d’aquests retards. I quan parlem del Corredor Mediterrani no ens referim només a l’AVE entre València i Castelló, sinó també al tram Castelló-Tarragona, sense la construcció del qual aquesta infraestructura tindria molt poc sentit”.

Molés ha dit que “no seria de rebut que la posada en funcionament d’aquesta infraestrucutra es retardara ara, amb l’excusa dels ajustaments pressupostaris, perquè durant els anys de bonança el govern espanyol no ha acomplert ací els seus deures, i ens ha marginat en relació a altres territoris de l’estat que, tant amb governs del PSOE com del PP, van veure arribar les línes de l’AVE Madrid- Sevilla, Madrid-Valladolid, Madrid-Málaga, Madrid-Saragossa i després fins a Barcelona… però no han inaugurat encara el Madrid- València i, molt pitjor, el València-Barcelona passant per Castelló es troba en aquell limb de l’administració anomenat “en fase d’estudi”.

Per a la diputada del BLOC, “aquesta marginació en infraestructures que hem patit durant tants anys no fa admissible que ara se’ns retarden encara més amb l’argument de les retallades. Perquè, pel que es veu, els castellonencs, ni en època de vaques grassses ni ara durant la crisi, “som dignes” de l’atenció del govern central. I, si això passa amb l’AVE, que se suposa que és prioritari, no vull ni pensar què passarà amb les rodalies fins a Vinaròs i amb tantes altres infraestructures que l’estat “ens deu” des de fa molts anys”.

La diputada del BLOC diu que “cal exigir-li a la Generalitat que accelere la CV-10, per suposat, però també altres com la Vila-real-Borriana i les que uneixen Benicarló amb Peníscola i Càlig.

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “resulta com a mínim curiós veure ara l’equip de govern del PP de la Diputació exigir-li al govern autonòmic del seu mateix color polític que acabe d’una vegada les obres de la CV-10. I dic que resulta curiós perquè l’equip de govern de la Diputació s’ha oposat i ha votat sistemàticament en contra de totes i cadascuna de les propostes que el BLOC i l’oposició en general hem presentat per tal d’instar el Consell a accelerar i acabar d’una vegada les infraestructures viàries de la seua competència que té pendents en diferents punts de la província. I ara, en canvi, són ells mateixos  els que l’insten a executar-les”.

La diputada del BLOC ha assegurat que “dit açò, per suposat que estem plenament a favor d’aquesta pressió sobre el govern valencià per a que acabe d’una vegada l’obra pendent de la CV-10; ara, no només la de la CV-10, sinó també les altres que continuen pendents, com són la carretera que uneix Vila-real amb Borriana, que ni tan sols ha estat licitada a hores d’ara, o les que comuniquen Benicarló amb Peníscola d’una banda i amb Càlig de  l’altra, en totes les quals la Generalitat està incomplint les seus promeses i previsions”.

Molés ha afegit que “seria bo que el PP de la Diputació aprofitara la mà estesa que des del BLOC i la resta de l’oposició li oferim quan presentem aquestes mocions per tal de pressionar la Generalitat per a que accelere els projectes pendents, i que no s’ho prenguera com un atac al seu partit… sobretot si després ells mateixos fan públicament aquestes mateixes pressions que es neguen a acceptar per part nostra”.

La diputada provincial del BLOC destaca que “la imatge que projecta la denúncia sobre el turisme internacional que s’hi vol captar és ben negativa”

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha considerat “lamentable i indignant que la Comissió Europea haja hagut de denunciar davant del Tribunal Europeu de Justícia la manca de depuradora que continua patint Benicarló, quan el plaç per a l’obligatòria construcció de les instal.lacions d’aquesta mena va acabar el 31 de desembre de l’any 2000. Deu anys després, la Generalitat Valenciana, que és qui té la competència, continua sense construir la depuradora que ha de sanejar les aigües d’aquesta població del Baix Maestrat, malgrat les reiterades denúncies pel seu incompliment que ha rebut des de moltes instàncies, entre les quals el BLOC, tant a nivell local i comarcal com des de la Diputació i les Corts”. La diputada del BLOC diu que “pel que sembla, ara, tard i malament com sempre, quan el cas ja ha arribat als tribunals europeus, el PP vol netejar-se la cara, i ha anunciat una inversió de 54 milions d’euros per a la construcció de les depuradores de Benicarló i Peníscola, una inversió que caldrà comprovar si es du realment a terme i en quins plaços d’execució i finalització, o si tot és una nova maniobra per a mirar d’aturar, ja inútilment, la denúncia europea. I això que a Benicarló governen “els seus”, i no és un poble “castigable” per no haver-los donat suport electoral. Deu anys de retard en una inversió obligada per les lleis europees són molts anys, fins i tot per al que ens tenen acostumats. I és que el caos que afecta Castelló, i d’una manera molt especial el Baix Maestrat, en tot el que fa referència a gestió dels residus, siguen depuradores, abocadors o plantes de tractament, clama al cel. Mentrestant, però, el PP, des de les diferents administracions que controla, per exemple la Diputació, canta les glóries de la seua gestió i tractament dels residus”.

La diputada del BLOC recorda que “ja en Diputació, l’equip de govern va tombar la nostra moció sobre el tema, en la qual defensàvem el manteniment dels centres escolars”

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha reiterat “la nostra total oposició a l’aplicació de criteris estrictament demogràfics i economicistes a l’hora de decidir el manteniment o no de les aules escolars de les poblacions menudes. Des del BLOC sempre hem defensat que, abans de prendre una decisió tan dràstica, cal esgotar totes les possibles alternatives, utilitzant un concepte com  el de “discriminació positiva”, és a dir, flexibilitzant molt les condicions exigides de nombre d’alumnat necessari per al seu manteniment; hem de primar en tots els sentits les poblacions menudes, per a compensar els seus habitants de tantes carències com pateixen, i una d’elles ha de ser el manteniment dels llocs escolars”

Molés ha declarat que “en tot cas, no ens sorprén la decisió adoptada per la Conselleria, de tancar unitats escolars en Atzeneta, Benassal, el Forcall, les Useres, Cortes i Castellnovo, malgrat les argumentacions contràries dels sindicats de l’ensenyament i de les AMPAs. I no ens sorprén perquè ja el 22 de gener el PP de la Diputació va tombar la nostra proposta en aquest sentit, per tal d’expressar-li a la Conselleria l’oposició de l’ens provincial als tancaments previstos. Entenem que, amb aquesta negativa, el PP de la Diputació es va negar a exercir d’“ajuntament d’ajuntaments” i a defensar els interessos de les poblacions de la província, sobretot les menudes, contra les pretensions del Consell, basades en arguments purament numèrics que poc tenen a veure amb la realitat de les diferents poblacions. I ara, des de Conselleria, el mateix PP no fa sinó ratificar aquesta línia, contrària als interessos objectius de les poblacions afectades”.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL A INSTANCIA DEL BLOC A FAVOR DE LA CANDIDATURA DE VICENT FERRER COM A PREMI NOBEL DE LA PAU

Vicenç Ferrer i Moncho (Barcelona, 9 d’abril de 1920 – Anantapur, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner primer jesuïta i després laic, a l’Índia, a la regió d’Anantapur. És considerat una de les persones més actives en l’ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món, creador de la fundació que porta el seu nom i nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau.

La seua família era originària de Gandia (comarca de la Safor). Després de ser ordenat sacerdot va ingressar a la Companyia de Jesús el 1944 per traslladar-se el 1952 a Mumbai, a l’Índia, on per primera volta va prendre contacte amb el país i amb la pobresa que afectava gran part dels habitants. En la seva primera missió a la ciutat de Manmad, a l’estat de Maharashtra, va posar en marxa un nou sistema de treball entre els camperols de la zona que consistia a facilitar-los una petita ajuda econòmica i l’assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. També va organitzar cooperatives petites per a l’excavació de pous, canalitzacions per a l’abastiment d’aigua i parcel·les petites de regadiu. Mentrestant, Ferrer també impulsava ja la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències per als gairebé mil alumnes.

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols hindús, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seua tasca una amenaça fins que van aconseguir una ordre d’expulsió del país. No obstant això, milers de camperols, amb el suport d’intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de 250 km per protestar contra aquesta ordre. Finalment, la primera ministra d’aleshores, Indira Gandhi, va reconèixer l’enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar l’ordre i li va permetre d’instal·lar-se a l’Índia, fet que es va esdevenir el 1969.

En tornar es va instal·lar a Anantapur a l’estat d’Andhra Pradesh, una de les més pobres del país amb un alt grau de desertització i sense educació i sanitat, des d’on Ferrer va treballar al llarg d’aquests anys per a combatre la pobresa i fins a dos milions i mig de persones s’han vist beneficiades dels seus projectes d’ajuda i cooperació als més necessitats. Però una vegada més, l’arribada de Ferrer va causar recels entre els líders locals i van pressionar-lo perquè abandonara la zona fins al punt d’intentar empresonar-lo. Finalment, Ferrer va denunciar aquest abús i va obtindre una sentència favorable que va crear jurisprudència. Abandonà la Companyia de Jesús l’any 1972 i posteriorment es va casar amb l’anglesa Anne Perry i va fundar l’organització Rural Development Trust (RDT, Fons de Desenvolupament Rural). Des de 1996 compta amb la seua pròpia fundació, la Fundació Vicente Ferrer, a través de la qual organitza tota la seua activitat. Ferrer morí el 19 de juny de 2009, d’una embòlia, després d’haver patit un accident cerebral el 19 de març. Des d’aleshores es va engegar una campanya que està comptant amb nombroses adhesions individuals, col·lectives i d’institucions, per tal que la Fundació que porta el seu nom siga guardonada amb el Premi Nobel de la Pau.

S’ACORDA

PRIMER- Sumar-se a la campanya a favor que la Fundació Vicente Ferrer siga

candidata primer, i guardonada després, amb el Premi Nobel de la Pau.

SEGON-  Comunicar el present acord a la Fundació Vicente Ferrer.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL APROVADA PER UNANIMITAT

MOCIÓ DEL BLOC PER MANTENIMET DE LA PLAÇA DE JUTGE DE SUPORT AL JUTJAT MERCANTIL DE CASTELLÓ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El concepte que té el Ministeri de Justícia sobre l’agilització de la justícia és, com a mínim, ben curiós, almenys quan l’aplica a Castelló. Tenim un Jutjat Mercantil absolutament embossat pel gran augment que han tingut els casos que ha de tramitar un jutjat d’aquestes característiques, amb tota seguretat degut a la mateixa crisi econòmica que d’una manera tan forta estem patint i l’únic que se li ocorre al Ministeri, en comptes d’augmentar els seus mitjans humans, és  retallar-los, suprimint la plaça del jutge de suport cosa absolutament contrària al concepte de defensar l’impuls a l’agilització de la justícia.

Hi ha una gran quantitat de despeses que es podrien retallar abans que no suprimir la plaça d’un jutge clau, en un lloc clau, com és aquest Jutjat Mercantil en la situació que ens trobem en aquest moments a Castelló.

En moments com aquests, quan caldria més que mai accelerar els processos judicials relacionats amb la vida econòmica,  ben al contrari, des del govern de Madrid l’únic que se’ls ocorre és frenar encara més aquest funcionament reduint el nombre de jutges.

S’ACORDA

PRIMER- Instar al Ministeri de Justícia que mantinga  la plaça de Jutge de suport al Jutjat Mercantil de Castelló.

APROVADA PER UNANIMITAT

MOCIÓ DEL BLOC PER L´APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’aplicació de la llei de dependència és fonamental per tal de garantir els drets socials de la ciutadania. Aquesta llei té per davant un gran recorregut i a més de garantir els drets socials a les persones dependents també proporcionarà nous llocs de treball. Tot i ser una llei estatal ha de ser desenvolupada per les comunitats autònomes, sent aquestes les que deuen realitzar l’avaluació i supervisió del nombre i estat dels dependents.

Desprès de més de tres anys de l’entrada en vigor de la llei de dependència, tot i que s’han registrat al País Valencià un total de 103.512 sol·licituds, de les quals 68.804 són persones beneficiaries amb dret a prestació,  solament  perceben la prestació 34.328 persones, menys de la meitat, de les quals més de 3.500 són de Castelló.

La manca d’interès i prestesa amb la qual el Govern Valencià actúa respecte a  la llei de dependència,  ha provocat un dany irreparable a totes les persones dependents que, a hores d’ara haurien de estar gaudint dels drets que la llei els atorga, i no obstant això, segueixen esperant la resolució de la seva sol·licitud.

Per desgràcia, els problemes no solament afecten al cobrament de la prestació econòmica, sinó que la manca de recursos afecta també a l’accés de les persones dependents i familiars a centres públics de salut, i a ser possible a prop dels seus domicilis, tant aquells que necessiten d’assistència proporcionada pel centre de dia, com els que necessiten atenció de 24 hores.

Davant de tot açò el govern del senyor Camps no reacciona i oblida els seus deures respecte a la tan desitjada aplicació de la llei de la dependència. Així des del BLOC exigim que la Generalitat Valenciana prioritze els interessos dels valencians i valencianes respecte a que aquestos puguen gaudir d’un dret que per llei els pertoca i al mateix temps demanem que es deixen de banda les confrontacions i victimismes totalment estèrils a les quals ens tenen acostumats des del Govern Valencià de la Generalitat.

S’ACORDA

PRIMER- Instar al Govern Valencià perquè s’agilitzen les resolucions, ja que la seva tardança afecta directament als beneficiaris.

SEGON- Instar a la Conselleria de Benestar Social per a que amplie el sevei de ajuda a domicili i la resta de recursos que inclou la llei de dependència.

TERCER- Instar al Govern Valencià per tal que s´aplique el caràcter retroactiu de la llei.

QUART- La immediata obertura i posada en funcionament d’aquelles infraestructures com ara la Gran Via de Castelló o el CEAM de Vila-real que han finalitzat les obres d’adequació i que a dia d’avui romanen tancades al públic.

CINQUÉ.- Realització i posada en funcionament de totes aquelles infraestructures necessàries per a l’aplicació de la llei de dependència.

VOTS A FAVOR BLOC I PSOE

VOTS EN CONTRA PP

MOCIÓ DEL BLOC PER L´APROFITAMENT DE L´AIGUA DEL MILLARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El riu Millars porta alguns anys desembassant grans quantitats d’aigua; ara  pels problemes de l’embassament d’Arenós, ara per altres qüestions.

La climatologia seca de les comarques de Castelló condiciona l’accés a l’aigua i hi ha llocs on es plantegen fer dessaladores (com ara Moncofa o Orpesa). També es reclama aigua de l’Ebre per a les comarques, sobre tot del sud del País Valencià mentre que nosaltres estem malbaratant els nostres recursos hídrics de forma vergonyosa.

El Millars a la seua desembocadura necessita un règim de cabals ecològics per tal de mantenir l’ecosistema de les Goles del Millars. Però ens trobem que les aigües es desembassen sense tenir en compte les necessitats de les aus que hi viuen al paratge: de vegades baixa massa aigua en època de nidificació, i altres es queda totalment sec perquè es destina tot el cabal a altres usos (centrals elèctriques, reg, etc.).

Actualment hi ha mitjans i coneixements tècnics per tal de gestionar les aigües amb criteris més raonables. Un exemple n’és la injecció d’aigües pluvials als aqüífers; però açò ha d’anar acompanyat d’un control eficaç dels pous il·legals, que extrauen aigua de l’aqüífer amenaçant la supervivència de les zones humides litorals –com va passar a les Tablas de Daimiel). A la nostra comarca solament es fan obres, com ara el barranc de Fraga o el riu sec de Castelló, per portar les aigües a la mar però no es fa cap projecte per al seu aprofitament. Tampoc s’incideix prou en l’estalvi (que hauria de ser prioritari), sinó que es continua malbaratant l’aigua, per exemple, amb la plantació de gespa i el reg de jardins amb aigua potable.

S’ACORDA

PRIMER- Que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Ministeri de Medi Ambient) estudie les possibilitats que hi ha de guardar les aigües i que es produesca una regulació dels desembassaments que garantesca el règim de cabals necessari per a la conservació de les comunitats d’aus que viuen en la desembocadura.

VOTS A FAVOR DEL BLOC I DEL PSOE

VOTS EN CONTRA DEL PP

PREGUNTES AL PLENARI

TORRE DEL REI D’ORPESA

La Diputació de Castelló te la propietat de la Torre del Rei d’Orpesa, que esta declarada en el registre de Béns de Interès Cultura (BIC) en declaració genèrica R-I-51-0010717.

La LLEI 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159].  En el seu article 32. Règim de visites, diu:

Per a fer possible l’adequat coneixement i difusió pública dels béns del patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns immobles declarats d’interès cultural hauran de facilitar la visita pública d’aquests, almenys, durant cinc dies al mes, en dies i horari predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en mitjans de comunicació com en centres d’informació turística i cultural.

Coneix la Diputació que l’ajuntament d’Orpesa que te la concessió no respecta l’obertura mínima de visites?

Quines mesures es pensen mamprendre per fer complir la llei?

CAS GÜRTELL

Sr President, el 24 de febrer de 2009, vaig formular la següent qüestió: Si es tenia constància de si la Diputació de Castelló havia tingut o tenia alguna relació contractual en Orange Market o qualsevol empresa filial. La Presidència,  ens va respondre que no, que la Diputació de Castelló no tenia cap relació ni l’havia tinguda mai. Però el dia 29 de setembre de 2009 donat les últimes informacions de l’informe redactat per la Brigada de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional i donat que en aquest apareixien moltes empreses vinculades a Castelló, varem tornar a fer la següent pregunta, la Diputació o qualsevol dels seus organismes autònoms ha mantingut relacions contractuals amb Orange Market ?

Ara pareix ser que al sumari del cas Gürtell, segons informe policial, apareixen factures abonades per la diputació de Castelló a empreses implicades en la trama i amb l’informe en contra de intervenció, així com altres contractacions amb Orange Market.

Per tant, m’agradaria que m’explicaren exactament, en quina situació es troba aquesta institució i perquè quan hem preguntat en altres ocasions ens ha dit que no hi havia hagut cap relació contractual  Orange Market.

RESPOSTA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ – NO HI HA HAGUT CAP RELACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ AMB CAP EMPRESA DE LA TRAMA GÜRTELL-

La Diputada provincial Maria Gràcia Molés, el president Intercomarcal Enric Nomdédeu, el president de l’assemblea de Regidors Xavier Trenco acompanyats per membres del col·lectiu del BLOC de Moncofa s´han reunit amb D. Ignacio Gil, Director del Servei Provincial de Costes a Castelló, per tal d’informar-se i mostrar la seua preocupació per com la llei de costes pot afectar als municipis del litoral castellonenc.

El BLOC  ha mostrat la seua  preocupació per tot allò referent tant a l’aplicació de La Llei de Costes com a la regeneració del litoral, temes que afecten a  la majoria dels ajuntaments costaners i que aquestos s’han manifestat en contra i fins i tot han presentat al·legacions.

La reunió amb el Director del Servei Provincial de Costes ha estat clau per constatar quines són les actuacions que han de portar-se a terme al litoral castellonenc, la majoria dels projectes a executar a curt termini són obres d’emergència i de manteniment necessari, mentre que el que afecta a la part del litoral de Borriana fins a Sagunt encara està pendent d’un estudi que previsiblement es farà al 2011 i que posteriorment haurà de ser aprovat i dotat de consignació pressupostaria, per la qual cosa les inversions trigaran massa temps en executar-se.

Ens trobem com sempre que des de el ministeri tant sols es realitzen accions puntuals però han estat incapaços de tirar endavant un pla de protecció i regeneració de costes que avarque tot el litoral, quan aquest pla és imprescindible per a evitar el retrocés i degeneració que afecta a les nostres platges.

Des de el  BLOC demanen  que la Conselleria de Medi Ambient i “el Ministerio de Medio Ambiente Medio Rural y Maritimo” d’una vegada es fiquen d’acord per al traspàs de les competències de ordenació i gestió del litoral a la Comunitat Valenciana per tal s´adecue la gestió i ordenació de la nostra costa a la realitat existent així com la immediata posada en marxa d’un pla de protecció i regeneració del litoral.