MOLÉS: «EL NOU DELEGAT TERRITORIAL D’EDUCACIÓ ARRIBA A UN ÀMBIT PLE DE BARRACONS I CENTRES SENSE CALEFACCIÓ»

La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat, en relació al nomenament d’Alejandro Amposta com a nou director territorial d’Educació, que  “el nou delegat arriba en un moment particulament difícil per a l’ensenyament públic a les nostres comarques, caracteritzat per problemes que es fan eterns, com la proliferació de barracons en moltes escoles, per conflictes continuats amb pares i mares i amb els sindicats del sector en molts aspectes, entre els quals recentment l’inaceptable intent de tancar una llarga llista d’aules rurals, i per temes tant urgents i d’actualitat com l’inadmissible no funcionament de la calefacció de diferents centres escolars justament en els dies de fred intents que estem travessant. De manera que hi ha temes urgents com aquest, que no poden esperar ni tan sols els cent dies de gràcia que se suposa que ha de tenir un nou càrrec”.

Molés ha dit que “per això li demanem al senyor Amposta que es fique des del primer moment mans a l’obra, per mirar de resoldre almenys les més urgents d’aquestes qüestions, i desitgem que la seua actuació es caracteritze per una actitud més dialogant i consensuada que no la que van mantenir els seus predecessors; i, en aquest sentit, compartim amb els sindicats les reticències que han mostrat davant de la presència d’una persona tan conflictiva com l’anterior delegat territorial Francisco Baila, en el Consell Escolar Valencià, i encara més amb la previsible voluntat del conseller Font de Mora de postular-lo per a president d’aquest organisme”.

14 de gener de 2010

MOLÉS: EL PROBLEMA NO ÉS TANT QUE LA DIPUTACIÓ S’HAJA ENDEUTAT SINÓ PER A FER QUÈ S’HA ENDEUTAT.

La diputada provincial del BLOC ha assegurat que «Fabra ha gastat pels descosits en projectes sense sentit i en satisfer generosament estòmacs agraïts»

Castelló de la Plana, 12 de gener de 2010

            La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, s’ha referit als elevats nivells d’endeutament de la Diputació de Castelló, asegurant que “el problema no és tant l’elevat nivell d’endeutament de la Diputació, que ho és, sinó sobretot en què s’han gastat els diners que han generat eixe fort deute. Des del BLOC no ens preocuparia tant el tema si el deute l’hagueren originat inversions realment útils per a les poblacions i els ciutadans, però sí que ens preocupa, i molt, la part tant important que ha anat destinada a despeses improductives, a projectes sense sentit, que després han acabat en no res, i en nodrir generosament estòmacs agraïts, com una manera molt electoralista però molt poc ètica de lligar fidelitats i, amb elles, aconseguir vots. La nostra oposició i el nostre vot negatiu no ha anat tant per les quantitats que s’han pressupostat, sinó pel destí que s’ha donat a eixes quantitats”.

            Molés ha declarat que “segons ho veiem des del BLOC, la finalitat quasi exclusiva de les actuals diputacions ha de ser complementar l’actuació dels ajuntaments, sobretot dels municipis més menuts i impossibilitats per la seua població i pressupost de dur a terme grans projectes que els superen; però, en la concepció de Carlos Fabra, la Diputació ha de ser un contrapoder provincial, no només de cara a l’estat, sobretot quan aquest no és del seu mateix partit, sinó fins i tot de cara a la Generalitat, encara que aquesta estiga en mans de la seua mateixa formació, o justament per això; l’ens provincial, sempre segons ho veu ell, ha de servir per a consolidar el seu poder i la seua influència personal sobre totes les poblacions,  per a que el seu domini dins del PP castellonenc continue incontestat i, al mateix temps, utilitzar els recursos de la institució per a “premiar els bons i castigar els roïns”, afavorint descaradament les poblacions amb govern municipal del PP, i per tant “fabrista”, i marginant els que han “comés el delicte” de no votar majoritàriament la seua formació. I eixa concepció tan “sui generis” de la Diputació és la que ens ha dut als actuals, i preocupants, nivells d’endeutament”.

13 de gener de 2010

MARIA GRÀCIA MOLÉS PRESENTARÀ UNA MOCIÓ EN DIPUTACIÓ « PER A QUE EDUCACIÓ APLIQUE CORRECTORS DE DISCRIMINACIÓ POSITIVA A L’HORA DE DECIDIR EL TANCAMENT O NO D’AULES EN ZONES RURALS»

 

 

           La diputada del BLOC diu també que «voler desplaçar fins a Castelló els alumnes d’ESO de Borriol, una població en clara expansió demogràfica, no té cap ni peus,  i des del BLOC proposarem que l’ajuntament d’aquesta població mostre la seua oposició».

 

            La diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha mostrat “la nostra total oposició a l’aplicació de criteris estrictament demogràfics i economicistes a l’hora de decidir el manteniment o no de les aules escolars de les zones rurals i amb escassa població. Des del BLOC sempre hem defensat que la supressió de possibilitats escolars en una població de l’interior és sovint la puntilla final per a la mort d’aquesta població, i que, abans de prendre una decisisó tan dràstica, cal esgotar totes les possibilitats alternatives, utilitzant un concepte com és el de la “discriminació positiva”, és a dir, flexibilitzant molt les condicions exigides de nombre d’alumnat necessari per al seu manteniment; hem de primar en tots els sentits les poblacions menudes, per compensar els seus habitants de tantes carències com pateixen, i una d’elles ha de ser el manteniment dels llocs escolars. En aquest sentit, presentaré una moció al Ple de la Diputació, per a que la institució com a tal, com a “ajuntament d’ajuntaments”, es posicione en contra d’aquesta proposta de supressió i li exigisca a la Conselleria que adopte criteris de discriminació positiva en relació a les aules d’aquestes poblacions”.

 

           Molés ha dit que, “un cas a banda, encara més escandalós, el constituix l’intent de suprimir l’ESO a Borriol i de voler enviar els seus alumnes a Castelló. Ací estem parlant ja d’una població d’un tamany considerable i que es troba en ple procés de creixement demogràfic, per la qual cosa el que seria més lògic seria dur endavant un institut en la mateixa població, on l’alumnat d’ESO puguera cursar amb normalitat els seus estudis, en comptes d’obligar-los a desplaçar-se cada dia fins a Castelló. De fet, el repartiment de centres on cursar ESO per les diferents poblacions de les nostres comarques sembla respondre més, molt sovint, a criteris polítics que no geogràfics, premiant els pobles on el PP, i alguns dels seus barons, controlen l’ajuntament, i castigant aquells altres que no han escollit el partit del govern autonòmic per a que administre l’ajuntament; i, en el cas de Borriol, ens preguntem si la decisió de desplaçar l’alumnat respon a les darreres ciircumstàncies que s’hi han viscut, i que han comportat la pèrdua de la majoria per part del seu alcalde del PP. Siga com siga, els nostres companys del BLOC de Borriol presentaran una moció al Ple municipal per a que aquest s’opose a l’intent de desplaçament de l’alumnat, i exigisca un centre d’ESO a la població”.

8 de gener de 2010

Feliç any 2010

Bon+Any 10Des del BLOC de la Diputació volem felicitar-vos l’any nou, esperem que aquest que comencem siga molt millor que el passat, i tinguem moltes alegries i força per al 2011.

Maria Gràcia Molés
Diputada del BLOC

31 de desembre de 2009

Argumentari Plenari Pressuposts 2010

EurosAvui, l’equip de govern porta a aprovació els pressuposts de l’any 2010, però abans d’entrar en l’assumpte en qüestió, m’agradaria incidir en algunes qüestions per refrescar la memòria dels ací presents.
Hem passat una època de bonança econòmica, liderant aquesta província el creixement econòmic amb les exportacions de taulell, moble, etc; amb la menor taxa de desocupació i altres factors que havien fet d’aquestes comarques un lloc ideal per viure amb una qualitat de vida excel•lent. Durant aquest període aquesta casa, ha anat des balafiant diners i endeutant-se cada cop més fins a l’actualitat.
Avui dia, s’ ha invertit la balança, sense que el govern de l’Estat i la Generalitat Valenciana hagen fet res per evitar-ho. Portem un ritme esfereïdor tant d’atur per empreses que tanquen la porta com per la contenció del consum per part dels ciutadans.
L’anterior pressupost de la Diputació, es va arribar al límit de l’endeutament permès per llei, i per això es va realitzar el pla econòmic financer, que pareix que estiga complint-se.
Ara bé, repassant el pressupost de l’any 2010 amb les observacions que realitza Intervenció sobre la baixada d’ingressos que percebrem aquest any per els imposts d’IRPF i IVA, que descendeixen un 20 % i un 24% respectivament, és a dir 2.500.000 €, més els 11.000.000 € de la participació del fons complementari de finançament, per això crec que estem davant una situació molt difícil, per aquesta casa i per la província de Castelló.
A part de les baixades de l’Estat, la Generalitat Valenciana ha disminuït un 37% les transferències de capital situant-se de 14.655.000 € a 9.219.000; i un 12 % les transferències corrents situant-se de 9.240.456 € a 8.137.886 €.
Tot això ens deixa en una tessitura molt delicada, ja que es veuen afectades partides de despeses tant importants com transferències corrents a entitats locals (10%, 4 milions d’euros) o a entitats privades sense ànim de lucre un (3,95 %, o 218.000 euros) , també afecta a la partida de despeses d’inversió un 33 % o vora un 50 % a les transferències de capital a organitzacions sense ànim de lucre.
I segurament l’actual situació obligaria a la Diputació a endeutar-se més encara si cap, però la poca previsió de l’equip de govern en època de solvència econòmica, ens deixa amb que encara estem pagant préstecs d’inversions de l’any 2000, i el deute actual ja supera els 95.000.000 €, i en aquesta tessitura vostès el que han fet per a mi és el menys convenient, que és minvar les inversions i ajudes a les entitats locals en un moment en que aquestes necessiten més ajuda que mai. Des del BLOC creiem que en temps de crisi, les administracions han de ser valentes, cal reactivar l’economia. Però clar, amb aquests comptes que arrastrem de períodes anteriors i amb aquest poca capacitat d’endeutament, molt poca cosa es pot fer, per no dir res (una mala previsió per part seua) Perquè finançar obres ja compromeses, inclòs abans de l’actual situació econòmica, no són mesures ni per reactivar l’economia simplement son pedaços, dels quals ja estem acostumats a aquesta casa.
També continuen finançant convenis amb ajuntaments fora dels plans provincials (que cal mirar quins son els criteris) altra cosa que en més d’una ocasió li hem dit que no ens pareix correcte. Si els plans de la Diputació són positius és per que van per necessitats dels pobles i no van per campanyes de frontó per a tots.
D’altra banda ens han demostrat, d’anys anteriors, que aquest pressupost no se’l creuen ni vostés, quan els modificats de crèdit van i venen durant tot l’exercici econòmic acompanyats de rastreres de factures extrajudicials.
Per tot això, el meu vot serà negatiu perquè no son uns pressuposts que necessita la nostra província i perquè les coses no s’han fet bé quan nedàvem en l’abundància i ara ens segueixen voler encolomar amb aquest sobrefinançament que no aporta a penes cap inversió més de les que tenien ja compromeses d’altres exercicis o les que s’anaven a executar ja en aquest període.

29 de desembre de 2009

Mocions per al plenari del 23 de desembre

taronges11

 

MOCIÓ PRODUCTES AGRÍCOLES 

 

 ESTRANGERS

 

Davant de l’anunci de permetre la lliure entrada de productes agrícoles estrangers que poden perjudicar en general a l’agricultura de l’Estat, i en especial, la del nostre territori, el BLOC de la Diputació es veu obligat a sol•licitar a les autoritats estatals i europees que exigisquen als productes importats des de tercers països, les mateixes condicions de producció i garanties socials, així com clàusules sobre condicions laborals, socials o mediambientals, que als productes comunitaris.

És injust i incoherent que als productors europeus, entre els que es troben els professionals de la nostra autonomia, se’ls exigisca el compliment d’una sèrie de normes europees, cada vegada més estrictes des del punt de vista de qualitat així com mediambientals (per exemple, l’eliminació dels fitosanitaris per a ús agrícola), i en canvi als productes procedents de tercers països que entren en el mercat europeu no se’ls exigisquen les mateixes condicions. Cal recordar que el compliment d’estos mínims de qualitat suposa un increment en els costos de producció, i per tant la competitivitat és molt més complicada.

En la pràctica, esta situació suposa una competència deslleial entre els productes europeus i els procedents de tercers països, com El Marroc, després de la supressió de les barreres als productes hortofrutícoles procedents d’este país magrebí cap a la Unió Europea, ja que els productes valencians i europeus competixen en condicions desiguals al tindre que complir amb tots els requisits i clàusules, mentres que els procedents de països no comunitaris no els complixen.

Atès que el nou acord amb El Marroc, apunta a una caiguda generalitzada dels preus de productes hortofrutícoles, la qual cosa agreujarà la ja complicada situació per la qual travessa el nostre sector citrícola, a causa de la impossibilitat de competir en igualtat de condicions amb els productes precedents de tercers països. Açò al seu torn implicarà un augment de la desocupació en el món agrari i de l’abandó de les explotacions agràries.

S’ACORDA

1.- La Diputació, conscient de la importància que l’agricultura té per a les nostres comarques, insta a incloure clàusules sobre condicions laborals i socials en els acords comercials entre la UE i els països no comunitaris, amb l’objectiu que no es comercie amb països on els treballadors no tenen reconegudes unes mínimes i dignes condicions laborals i socials, ja que en cas contrari comportaria a ser còmplices en el manteniment d’un sistema on els treballadors estan completament desprotegits.

2.- Sol•licitar a la Unió Europea i el govern espanyol, que aplique als productes estrangers els màxims i més exigents controls fitosanitaris.

3.- Exigir un canvi en la política europea agrícola perquè es done suport als llauradors, front a les grans superfícies subvencionades i les pràctiques de la gran distribució alimentària.

4.- Exigir al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que faça una política a Europa que recolze més el camp Valencià.

5.- Exigir a la Conselleria d’Agricultura que defense el camp Valencià i reclamen el que per dret li pertoca.

6.- Donar trasllat del present acord a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats, així com al Parlament Europeu i a la Comissió competent, al Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí i a la Conselleria d’Agricultura.

MOCIÓ FSMCV

 

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ha denunciat davant la Generalitat el retall per part d’aquesta dels pressuposts de dita organització en un 20 per cent i l’incompliment dels seus convenis anuals amb l’IVM.

Aquest retall econòmic suposa la paralització d’un col•lectiu molt important de la nostra societat civil, amb el següent perjudici que suposa en el desenvolupament socio-econòmic i cultural de totes les Societats Musicals.

La Federació amb més de quaranta anys d’existència, eixegiex la posada en marxa dels compromisos de l’acord marc, entre ells, el programa de construcció i remodelació de les seues socials de les Societats Musicals, valorat en 1,500,000 euros.

La Federació de Societats Musicals agrupa a 524 societats, 200.000 socis, 40,000 músics i 60.000 alumnes, que es veuen afectats per aquests retall. Segons la FSMCV, tant el conveni de suport i funcionament com el de concerts d’intercanvis entre Societats Musicals s’han vist rebaixats de partida l’any 2009 en un 10% i les previsions són que, disminuïsquen un 30% més. Mentres que durant l’any 2008, es va cobrar un 20% menys d’allò signat, aquest retall podria arribar a un 40 aquest any.

La FSMCV ha denunciat l’incompliment de la majoria de l’acord signat en 2005 amb la Generalitat. És el cas de la plataforma tecnològica de la Federació, valorada en 101.900 euros, i la cessió d’una seu definitiva de la Federació.

Amés del retall d’ajudes a les Escoles de Música és una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els últims exercicis. Així, la dotació de l’any 2009 cobrix tant sols el 27,3 de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16 per cent.

Amb aquesta actitud la Generalitat Valenciana obvia cada vegada més una de les tradicions més arrelades a la nostra societat des de segles. I és per això que la Generalitat ha d’oferir solucions en cop de retallades pressupostàries des de 2005.

S’ACORDA

1.- Instar a la Generalitat a que complisca els acords i convenis signats amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

2.- Instar a la Conselleria de Cultura i Ciència a que complisca els acords i convenis signats amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

3.- Instar a l’Institut Valencià de la Música al compliment dels convenis anuals signats amb la Federació.

4.- Instar a la Generalitat a que pose en marxa, entre d’altres el programa de construcció i remodelació de seus socials de les Societats Musicals.

5.- Instar ala Generalitat Valenciana a que no retalle econòmicament, com així està succeint amb la majoria de convenis subscrits amb les Societats Musicals.

6.- Instar a la Generalitat a que complisca la Llei Valenciana de la Música.

7.- Que dita moció siga remesa al President de la Generalitat Valenciana, a les Corts, a la Conselleria de Cultura, a l’Institut Valencià de la Música i al President de la FSMCV

22 de desembre de 2009

És inadmissible que Font de Moria duga la lluita partidista al límit que l’ha duta amb la suposada miopia dels ordinadors

asus-eee-pcLa diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat que “el conseller Font de Mora està duent a uns extrems inadmissibles la lluita partidista i la manipulació amb finalitats electorals de totes les mesures que pren el govern central. I ho diem des d’una formació que ha estat crítica en el passat i ho continuarà sent en el futur amb totes les mesures que perjudiquen els ciutadans valencians, vinguen del govern que vinguen, d’un o altre color polític. El que no pot ser és que el conseller s’estime més perjudicar la formació acadèmica dels alumnes valencians abans que acceptar l’aportació d’uns diners per a ordinadors “perquè venen de Zapatero”. Els diners no “venen de Zapatero”, els valencians paguem els nostres imposts i, en conseqüència, tenim dret a rebre les mateixes prestacions que la resta de l’estat, el que no pot Font de Mora és deixar els alumnes fora d’un avantatge tècnic com l’ús d’ordinadors només perquè creu que així perjudica el contrincant polític. Si creu de veritat els suposats problemes de miopia d’aquests ordinadors, que presente una denúncia als organismes sanitaris corresponents; però si, per contra, no hauria afirmat que els ordinadors en qüestió causarien cap problema si el president del govern espanyol es diguera Mariano Rajoy, aleshores el millor que pot fer és callar-se i retirar-se a meditar per què tants col.lectius de l’ensenyament duen temps demanan-tí la dimissió”.

Molés ha assegurat que “l’aprenentage de les noves tecnologies ha de ser una important inversió de futur per als alumnes valencians, per a articular un futur d’homes i dones preparats per a afrontar el repte que aquestes tècniques suposen i, per tant, benvinguts siguen els ordinadors a les classes, i si els paga en part el govern central no fa sinó acomplir la seua obligació, ja que no ens els regala ell, sinó que els paga amb els nostres imposts. Per què no assumeix el Consell el pagament de l’altra meitat? Per desgràcia, el PP valencià ens té acostumats a aquesta demagògia barata de criticar i rebutjar tot el que vinga de l’”altre”; una dinàmica, per altra banda, que els socialistes valencians practiquen quan poden amb la mateixa assiduïtat. Des del BLOC els aconsellem a tots dos que es calmen una mica i que, per a variar, deixen de veure les persones com a vots i comencen a plantejar-se’ls com a ciutadans, amb els seus interessos i les seues necessitats: i, tornant a Font de Mora, potser seria ell qui s’hauria de fer revisar la vista, a veure si es pot curar la seua miopia políica… i, si pot ser, a casa seua, lluny dels despatxos de la Conselleria d’Educació.

15 de desembre de 2009

NI MADRID NI VALÈNCIA, NI PSOE NI PP, ES PRENEN SERIOSAMENT EL FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS

1238553236eurosLa diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha assegurat que “ni el govern de Madrid en mans del PSOE ni el de València en mans del PP, estan lliures de culpa en el greu i complicat tema del finançament dels ajuntaments, segurament la pota més fluixa de l’actual ordenament jurídic. Des de fa molts anys, els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, es veuen obligats a afrontar les despeses que generen una sèrie d’activitats que, en teoria, no són de la seua incumbència, sino de l’estat o de l’autonomia, però que els ciutadans es demanden i ells han de satisfer necessàriament. Per si fora poc, una de les principals fonts de finançament municipal, com ha estat durant anys el tema dels solars i la urbanització, ha caigut de manera fortíssima durant els darrers anys, com a conseqüència de la crisi que estem patint, amb la qual cosa l’endeutament de les corporacions esdevé més preocupant cada dia que passa”.

Molés ha dit que “davant d’aquest fet, el PP li dóna les culpes al govern de Zapatero, per no haver afrontar el tema del finançament local, i té raó. Contrarrepliquen els socialistes assegurant que el govern de la Generalitat rebaixa considerablement, en els pressupostos per al proper any, els fons que destina Administració Local al suport dels municipis, i que el govern de Camps continua sense aprovar el Fons de Cooperació Municipal, i també tenen raó. Per això, des del BLOC arribem a la conclusió òbvia que ambdós governs i ambdues formacions polítiques tenen per igual la culpa de la situació en què es troben les arques municipals, i per això des del BLOC els exigim a tots dos un canvi profund en la política de transferències als ajuntaments dels fons necessaris per a poder dur a terme els serveis que els ciutadans els demanen. Que es deixen d’una vegada de tirar-se les culpes mútuament, i que afronten de manera decidida les seues obligacions com a governs de cara als ajuntaments.

9 de desembre de 2009

A VEURE SI DEIXEM LES DEMAGÒGIES SOBRE L’AIGUA, I ES RETIREN LES PANCARTES I ENCETEM ENTRE TOTS UN DEBAT SOBRE BASES CIENTÍFIQUES I NO ELECTORALISTES

aguaLa diputada provincial del BLOC, Maria Gràcia Molés, ha declarat que “quan parlen els tècnics, com repetidament havíem demanat des del BLOC, es veu clarament que cal reconduir tot el debat sobre l’aigua per a les nostres comarques i dels recursos hídrics que necessitem. Per això li demanem una vegada més al president de la Diputació que es deixe d’una vegada d’electoralisme i demagògia amb el tema de l’aigua, que retire unes pancartes d’”Agua para todos” que cada vegada tenen menys sentit, que reunisca finalment la Mesa de l’Aigua, formada per tècnics i experts, i que traguem aquest tema de la disputa política electoral per a reconduir-lo cap a on mai no hauria d’haver eixit, el debat seré i racional, amb plantejaments i respostes tècniques, sobre com podem aprofitar millor l’aigua que tenim, què volem fer amb ella i quins serien els nostres dèficits hídrics una vegada decidides aquestes finalitats”.

Molés ha reiterat que “dades com la que ara s’ha fet pública, que perdem en la mar anualment 40 hectòmetres d’aigua depurada, que seria reutilizable per a molts dels usos hídrics que tenen més demanda, ens han de fer reflexionar a tots sobre la necessitat d’un canvi de xip sobre aquest tema, per tal d’estudiar la manera tècnica de reaprofitar la major part d’aquesta aigua, abans de ficar-nos en projectes faraònics que sovint fan sospitar més d’una utilització electoralista, visceral i primària (“ens volen furtar l’aigua”) que no en la intenció real de respondre a unes necessitats hídriques que no s’han estudiat ni avaluat correctament. El BLOC, que des de sempre ha fet una crida a populars i socialistes per a apartar el tema de l’aigua i els possibles transvasaments del debat partidista, es reitera ara en aquesta postura, i els fa a tots dos una nova crida al diàleg sense precondicions i a la voluntat d’assolir acords, més enllà de la seua utilització electoralista”.

2 de desembre de 2009

Prècs i qüestions del plenari del mes de novembre

INTERECONOMIA

Al decret numero 3102, la Diputació eleva a definitiva la contractació a favor d’INTERCONOMIA CORPORACIÓN SA el patrocini del programa “El gato al agua” el dia 16 d’octubre des de la ciutat de Castelló per valor de 30.000 euros més IVA. Senyor President l’emisió era per al 2009 o 2010 perquè pel que nosaltres hem pogut observat el programa d’eixe dia no es va emitir des de Castelló. Si no és així quan pensen fer-lo? A més amés de respondre’m em poden passar l’expedient d’aquesta contractació?

INVYMARK

Sr. President segons el decret 3584, la Diputació contracta amb INVIMARK un estudi d’estratègies de comercialització dels productes frescos de la província, ens podria passar aquest estudi?

INICIATIVAS PARA EL DESARROLLO ECONOMICO Y SOCIAL SL

Sr. President segons el decret 3528, la Diputació contracta amb INICIATIVAS PARA EL DESARROLLO ECONOMICO Y SOCIAL SL un servei d’assistència tècnica per l’elaboració de plans integrals d’ocupació per al sector ceràmic, ens podria fer arribar aquest projecte?

EXPULSIÓ DEL PROJECTE CESAD

Al decret 3484, s’expulsa del projecte CESAD a una persona i s’inicia expedient de reintegrament dels fons indegudament percebuts, em podria respondre per escrit que és allò que vostés en el decret assenyalen com “lo acontecido”? Què m’imagine que haurà segut el causant de l’expulsió.

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

El passat mes de juny vam realitzar una pregunta a aquest Ple interessant-nos per l´estat del projecte de restauració de la Capella de la Mare de Déu dels Àngels de la Jana, lliurat per l´arquitecte encarregada, Sra. Manjavacas, l´any 2002 a la Conselleria de Cultura i que no ha estat portat a la pràctica.

Se´ns va contestar per part de l´equip de govern que LA Diputació vetllava per totes les obres d’art de la província i passats quatre mesos aquest monument, el més important de l´arquitectura barroca al Maestrat i un dels més importants de la província de Castelló, continua deteriorant-se i en estat de ruïna imminent, la qual cosa ens obliga a tornar a interessar-nos pel punt en què es troba el seu projecte de restauració?

25 de novembre de 2009